PLA LECTOR

1.     INTRODUCCIÓ

El centre Ausiàs March en el que anem a treballar, es troba a un barri de la ciutat de València concretament a Benicalap, amb un nivell sociocultural i socioeconòmic mitjà. Les competències lectores al centre no destaquen especialment ja que molts xiquets no tenen interès per la lectura (no llegeixen les lectures obligatòries en molts casos). L’edat en la que comencen a llegir és sobre els 5 anys. El següent pla lector intentarà potenciar la lectura però des d’una forma més dinàmica, amb activitats que fomenten la participació dels xiquets i xiquetes, fent que formen part del procés de lectura, incloent a les famílies i a la resta del centre docent en les tasques lectores.

Els criteris en els que ens anem a centrar són: adequar-se a l’edat dels alumnes i el cicle en el que es troben, aconseguir la fluïdesa en la lectura, despertar l’interès per la lectura, millorar la seua expressió oral i escrita, crear condicions favorables per a que l’alumnat interactue amb tot tipus de lectures, orientar a que l’alumne puga reflexionar i experimentar i, finalment, poder realitzar activitats a partir d’aquestes lectures.

La manera d’avaluar el pla lector es realitzarà de diferents maneres, entre elles valorarem la participació activa dels alumnes, la seua implicació en el procés, que incorporen els coneixements assolits a la seua experiència prèvia, que amplien el seu vocabulari, crear lectors competents i crítics amb el món que els envolta i fomentar el diàleg compartit i constructiu entre la comunitat educativa.

2.              BIBLIOTECA DE CENTRE

·        La distribució de la biblioteca: Volem que tots els nostres alumnes es senten part d’aquest projecte, per això volem començar una xicoteta remodelació de l’espai de la biblioteca fet per els alumnes amb materials, a poder ser, reciclables. Així doncs cada classe farà amb cartró o paper stands o cartells per decorar la biblioteca i fer-la més atractiva. A l’espai crearem una zona de lectura amb catifes, cadires, i taules: un lloc tranquil on poder gaudir de estones de lectura. La decoració pot anar canviant.

·        La disposició física dels llibres: Els llibres es troben organitzats als corredors inclosos per gènere i curs i ordenats alfabèticament per l’autor amb una referència clara. Les estanteries són de diferents colors.

·        Els criteris de selecció de lectures: Proposem una selecció variada perquè creiem que tots els gèneres són importants per això podem trobar llibres en castellà i en valencià, alguns clàssics originals (per xiquets d’últim cicle) però la majoria adaptats, també llibres de poesia i teatre i àlbums il·lustrats. A continuació una sèrie de llibres que podem utilitzar en el nostre pla lector.

-        1er: Els tres porquets. CC. Andersen. Ed: Cruïlla

-        2on: Això no és una selva. Rocío Bonilla i Susanna Isern. Ed: Flamboyart

-        3er: Missió especial. Mercè Company. Ed: Bromera

-        4rt: Relats de monstres. Steven Zorn. Ed: Vicens Vives

-        5é: El fantasma de Kilmory. Alan C. Mclean. Ed: Bruño

-        6é: L’ull de la mòmia. Jesús Cortes. Ed: Bromera

·        Exemple d’activitat de dinamització: Al costat de les estanteries hi haurà una llista de recomanacions amb els llibres que hi ha a l’estant (així amb tots), i cada xiquet al final pot puntuar el llibre buscant-lo en la llista i ficant-li una estrella si li ha agradat. Cada setmana el mestre encarregat de la biblioteca farà un recompte i al mes es veurà quin és el llibre més votat per nivell i serà elegit llibre del mes.

·        Una proposta anual que implique tots els cursos i la biblioteca de centre: La nostra proposta consisteix en una gymkana per a celebrar el Centenari de Blasco Ibáñez. Farem grups equitatius on tots els integrants participaran. Hauran de recórrer un circuit amb proves de distintes característiques per a desenvolupar el seus coneixements.

3. LA PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS D’AULA.

·        Primera tasca:

          -Activitat abans de la lectura: Presentar la portada del llibre, sinopsis o personatges per reflexionar sobre que inspira el llibre abans de llegir-lo.

          -Activitat durant de la lectura: Durant la lectura, tindran un pot a classe on podran introduir les paraules que no entenguen. Cada divendres el tutor traurà una o diverses paraules (segons el nivell) i les definiran. Quan una paraula estiga ben definida l’apuntaran al paper continu pegat a la paret de classe.

          -Activitat després de la lectura: Al final de la lectura faran activitats de reflexió sobre el llibre, però de manera oral com un debat. Les activitats seran: canviar el final del llibre i escriure una carta exposant els pensaments sobre el llibre dirigit a l’autor.

·        Segona tasca:

-Activitat abans de la lectura: Imaginar com s’ha inventat la història l’autor: Després de llegir el títol devem fer pensar als alumnes sobre com creuen que l’autor ha creat la història: com es sentia, en que estaria pensant...

          -Activitat durant de la lectura: Decoració de la classe o tertúlia literària: Aquestes dues activitats poden fer-se juntes o separades. Podem fer una tertúlia literària dialògica on els alumnes comenten la lectura i el que més els agrada.

          -Activitat després de la lectura: Tràiler o curtmetratge sobre la història: Els alumnes poden gravar un xicotet curtmetratge sobre la història.

·        Activitat per a l’avaluació de la lectura dels alumnes:

Proposem una activitat individual que consisteix en emplenar un mural dibuixant o escrivint amb les següents qüestions:

-Personatge preferit.

-Personatge que menys t’ha agradat.

-Capítol o situació que t’ha cridat més l’atenció.

-Parts o aspectes que no has entès.

-Si vols, continua la història.

P. 20 RESSENYA LIJ DE LECTURA LIJ LLIURE

La col·lecció de llibres “El bagul dels monstres” està escrita per Enric Lluch l’any 2010 i es de l’editorial Bromera. La col·lecció és recomana que siga llegida en xiquets de l’últim cicle d’educació infantil i primer cicle de primària. Aquesta col·lecció compta amb 10 exemplars i cada un d’ells fa referència a un esser que sol causar por als xiquets i xiquetes: la bruixa, el vampir, l’home del sac, el zombi, el fantasma, la mòmia, l’ogre, l’esquelet, el monstre de l’armari i l’home llop. Malgrat ser personatges que es solen presentar d’una forma antagònica o per causar por, el bagul dels monstres vol aconseguir tot el contrari: presentar aquestes criatures d’una manera més còmica i divertida. Per exemple: ens presenten la bruixa Marruixa que està farta de la Blancaneu la mòmia que té que tornar a Egipte perquè han tancat el museu, l’ogre menja-xiquets que acaba convertint-se en vegetarià o l’esquelet que vol aconseguir ser un gran jugador de futbol malgrat el risc que això li comporta. Així, cada criatura té la seua història que es conta amb un toc humorístic, desfent l’idea d’aquestes criatures que solen atemorir als més menuts. Per altra banda, les il·lustracions (cada llibre ha estat il·lustrat per una persona diferent) concorden perfectament amb les històries i amb els que els vol transmetre. Personalment, no sóc molt partidària de que els llibres compten amb il·lustracions però en aquest cas crec que es deu reconèixer que si que han estat encertades.

Com a futura mestra crec que aquesta col·lecció pot ser útil treballar-la, per exemple, a primer de primària, ja que els xiquets solen tenir certa reticència a aquestes criatures. Veure-les des d’altra perspectiva, amb un to més humorístic i deslligant-les de la mala percepció que sempre tenen al damunt, crec que pot ser una bona idea per a que els xiquets perden la por. Per altra banda, considere un encert l’ús de la ironia en aquestes històries perquè aquest aspecte també és útil tractar-lo amb xiquets. Al final de cada llibre apareix una xicoteta enciclopèdia sobre el monstre que ha sigut protagonista en la història, és a dir, presenten com va vestit el personatge, quins elements son característics, etcètera. Aquesta col·lecció m’ha recordat molt a un llibre que em vaig llegir per a una tertúlia “T’he agafat, caputxeta!” perquè juguen amb l’humor i amb els personatges desdramatitzant-los i donant una nova perspectiva. A més, aquest fet a classe ens dona peu a jugar amb les històries, podem fer qüestions als alumnes per canviar les històries o per entendre que tot no és sempre com ens ho han contat. Finalment m’agradaria destacar que em pareix una bona col·lecció per als xiquets que comencen a llegir de manera individual, però a més, des del meu punt de vista és recomanable tractar-la en classe d’una manera crítica i reflexiva. A més a més, a la pàgina web del bagul dels monstres podem trobar una “el joc dels monstres” l’objectiu del qual és obrir el bagul dels monstres, una manera divertida de finalitzar la lectura d’aquesta gran col·lecció.

P.26: RESSENYA E.L. 2

En aquesta tertúlia hem parlat sobre el cànon literari, per poder realitzar-la devíem portar classe almenys una font per contrastar i basar els nostres arguments. Com no tenia molt clar quina postura adquirir en aquest tema vaig decidir portar dos: El canon literario y la literatura infantil y juvenil. Los cien libros del s.XX d’Isabel Tejerina Lobo i La renovación del canon escolar. La integración de la LIJ en la F.L d’Antonio Mendoza, ambdós articles extrets de la Biblioteca Virtual Cervantes.

Primer que res, les primeres persones que van intervenir van explicar què era el cànon literari i per què era important en l’escola. El cànon literari és una selecció d’obres que es considera idònia per la seua qualitat estètica i literària, no obstant això, no s’ha pogut determinar un cànon estricte i global per a tots, ja que al ser un tema tan ambigu, han hagut diverses i variades opcions de cànon literari des de fa segles. Els meus dos articles tractaven de diferents punts de vista totalment contraposats. El primer parlava d’un recull de 100 obres on s’hi afegia una per any (l’obra més destacada de l’autor) i unes quantes recomanacions. Aquest article defensava més els clàssics. El segon article, en canvi, defensava la inclusió de les obres de LIJ dins d’un cànon literari per formar part d’un cànon escolar més ampli, ja que segons l’autor si una obra té que estar destinada per a un lector ideal les obres de LIJ eren les idònies per ser treballades en els xiquets i xiquetes ja que anaven destinades a elles, en una opinió més radical citava a X que defensava que el propi cànon fos creat pels xiquets i xiquetes.

La tertúlia em va agradar molt perquè crec que tracta un tema que tots ens havem plantejat alguna vegada o que ens sorgirà el dia que treballem com a docents: quines obres triar i com triar-les. Hui dia podem trobar moltes opcions, però sempre hi està l’etern debat entre si utilitzar els clàssics o adaptacions i que fer en aquelles obres que no tenen una qualitat literària molt elevada. La meua opinió respecte aquest tema és utilitzar obres sense qualitat literària per crear nous lectors i una vegada ja tinguen gust i gaudeixen de la lectura introduir clàssics o obres més complexes.

També vam parlar de que nosaltres coneguem un cànon occidental, és a dir, la majoria de obres literàries són d’occident o americanes, la majoria d’elles escrites per homes. Per tant no podem conèixer tot el ventall de obres literàries si no tenim referències clares a les obres que moltes dones han escrit, com si per aquest fet es donara a entendre que no són el suficient bones per formar part del cànon literari. Al igual ocorre amb les obres orientals o africanes, molt poques referències s’hi inclouen per no dir que quasi ninguna. Crec fermament que aquest fet ocorre perquè els cànons literaris s’han fet des d’una mira molt restringida i que realment no engloben i representen tot el conjunt de visions, diferències i maneres de fer literatura que hi ha al món. La literatura és una mena de camí per conèixer les diferents cultures que hi ha, i restringir-nos sols a un estil d’obres com poden ser les occidentals és tancar-se les portes a una gran part de la literatura que hi ha al món.

P.18 RESSENYA ESCRITA DE TERÚLIA LIJ

En aquesta ressenya vaig a parlar de la tertúlia número 10 on parlarem de les novel·les. Podíem escollir entre tres títols: L’ Amanda i la companyia dels monstres, L’ull de la mòmia i Thora i l’anell de la sort. Aquell dia sols ens va donar temps a parlar de dos llibres: L’Amanda i la companyia dels monstres i de l’ull de la mòmia que va ser el que vaig escollir jo.

L’ull de la mòmia tracta de l’aventura que viuen tres xiquets durant un estiu, quan els seus pares se’n van de viatge. L’avi de Max, el professor Esteve, pensava que sols es tenia que fer càrrec d’ell, però al final té que cuidar també a Diana i a x, amics de Max. Segons Max, el seu avi viu al seu món, entre els seus antídots e investigacions i mai l’ha entès, però, quan comencen la seua aventura i a poc a poc, la visió de Max sobre el seu avi va canviant. Tot comença quan Max toca a la mòmia d’Amenemhet III i els seus dits s’ennegreixen de sobte: tot senyala que ha rebut la maledicció de la mòmia. Així doncs, amb la finalitat de salvar Max, l’avi, Diana i Manel, que sofreix necrofília, s’endinsen en una aventura per salvar la vida de Max on deuran combatre al lladre número ú de mòmies l’Abdelkader

Durant la tertúlia vam comentar alguns aspectes que em van semblar interessants. Primer que res, una sensació que crec que va ser global: les il·lustracions no eren les apropiades per aquest llibre, ja que trencaven un poc el sentit de la història o en alguns casos ni es corresponien. Per altra banda, la meua opinió es que es deurien d’emprar poques il·lustracions ja que cada u crea el seu prototip dels personatges i els veu d’una manera determinada que mai serà igual que la d’altra persona.

D’altra banda, també em va resultar interessant el canvi de perspectiva que té Max sobre el seu avi. Aquest llibre va orientat cap al tercer cicle de primària, on els xiquets comencen a prioritzar les amistats front la família. M’agrada que al final Max s’adone que el seu avi és com és però això no vol dir que no l’estime, sinó que ho fa d’una manera diferent, fet que es pot veure al final quan els dona el tros de periòdic amb la noticia de que han caçaat Abdelkader.

Altre fet que s’ha comentat en la tertúlia es el paper de Diana, la única dona que ix a la novel·la. Diana és la més resolutiva de tots, sempre troba una solució o no està queta. El paper que agafa es primordial a la novel·la ja que trau d’embolics als seus companys en nombroses ocasions. No obstant això, tal vegada, no hagués estat mal incloure altre personatge femení a l’obra. Aquest fet va molt relacionat amb com es tracta l’amistat en tota l’obra i les reflexions que sorgeixen dels protagonistes: per exemple, com intenten ajudar a Manel tot i que saben que es difícil, com van fins l’altra punta del món si fa falta per salvar Max, com es cuiden entre ells. Crec que el llibre implícitament està donant-li gran valor a l’amistat.

En conclusió, crec que es un llibre que seria interessant tractar en classe, ja que al ser d’aventures es llegeix prou ràpidament i segur que agradaria a aquells xiquets que ja gaudeixen de la lectura i també ajudaria a crear nous lectors.

P.27 RESSENYA LECTURA TÉCNICA: LA GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

El llibre que he escollit per fer aquesta ressenya és La Gramàtica de la Fantasia de Gianni Rodari concretament l’edició de  Avance de l’any 1976.

Aquest llibre el podríem definir com un “manual de fantasia”, tot i que la fantasia es un terme al meu parèixer abstracte, Rodari intenta establir unes normes o uns patrons repetitius no sols per crear fantasia, sinó també per saber portar-la a l’aula i als xiquets de la millor manera possible. Durant tot el llibre es tracta el tema de la fantasia, la imaginació i la creació des de la perspectiva de l’autor, que la justifica mitjançant les seues experiències en visites a aules o en la seua vida personal.

Només començar el llibre Rodari ens parla de la importància i la magnitud que té una sola paraula, l’impacte que té a la nostra ment i com la podem aprofitar per crear nous fils conductors per a històries. Com ell indica quan algú diu una paraula ocorre el mateix que quan algú tira una pedra a un llac, es van creant cercles concèntrics. L’autor continua parlant-nos de un fenomen que condicionarà tota la resta de llibre: l’anomenat binomi fantàstic. El binomi fantàstic consisteix en llançar dues paraules a l’atzar el més allunyades possibles l’una del altra (entenent per allunyades dues paraules que es estrany veure juntes), a partir d’aquest moment hi ha que deixar la imaginació volar i crear noves històries. Durant tot el llibre Rodari ens parla de diferents formes de crear, d’indagar de descobrir, el simple joc de les hipòtesis que passaria si...? ens obri un munt de possibilitats de crear i passar una estona divertida.

Tot i que l’autor defensa durant tot el llibre que no te coneixements en psicologia, si que intenta explicar gran part dels fenòmens que ocorren durant la infància i la importància que té la fantasia i la imaginació. En aquest punt m’agradaria destacar que tot i que molts pares i educadors si intenten limitar o no alimentar les idees fantasioses dels xiquets i xiquetes, Rodari destaca que això no es deu fer si no que tot el contrari, donar ales a que els xiquets creen i descobreixen el món mitjançant la fantasia, ja que, com ell mateix indica la imaginació en molts casos es la que els permet moltes vegades entendre aspectes com per exemple, la utilitat dels objectes. Relacionat amb aquestes tècniques també cal destacar una que em va agradar molt: la de canviar històries conegudes com la Caputxeta o la Ventafocs, o replantejar-se com seria la història dels Reis Mags (la Beffana en Itàlia, d’on és l’autor) fixant-se sols en un aspecte clau de la seua caracterització. El món de la invenció com indica Rodari es ampli i sense límits i ens pot donar moltes idees, però mai una sola, sempre seran diferents una història d’altra.

A més, les històries que creen els xiquets ens poden portar a entendre millor quina realitat viuen. Depenent de quins elements en la història representen el mal o el bé. En molts casos les històries deuen tenir una funció alliberadora. Moltes vegades, certes paraules es converteixen en tabú des de la primera infància: no és deuen dir, ens ensenyen que això no es correcte i es una cosa que interioritzem quasi sense adonar-nos. Rodari defensa que les històries formen part de l’autolliberació de la por. Per altra banda les històries també poden reforçar conductes: si un xiquet té por a l’obscuritat, pot perdre-la si la seua mare li conta una història sobre un xiquet de les seues característiques que és tan valent i no li té por a res, ni tan sols a l’obscuritat. Aquí observem dos coses: un xiquet model en una història i la importància que té per al xiquet que siga sa mare la que li dedique temps a contar-li aquesta història.

Durant tot el llibre observem una crítica, amb la que estic totalment d’acord, a una manera d’ensenyar la literatura extremadament tancada des dels inicis. Des de ben menuts se’ns ensenyen obres, ens obliguen a llegir-les, a aprendre dates i característiques, però s’obliden d’ensenyar-nos a crear, a imaginar, al poder que tenim per inventar noves històries. L’autor destaca molt que ha anat a classes i al primer moment de dir-los als xiquets dues paraules perquè crearen històries no han sigut capaços, no perquè no foren capaços, sinó perquè no estan acostumats a que els deixen crear les seues pròpies històries. Els beneficis que representa per a un xiquet ser capaç de pensar i fer seua una història, baix el meu punt de vista, són notables. També cal destacar, que el moment de creació també té repercussions positives per altra banda, es pot aprendre literatura, gramàtica, ortografia, etc. M’agradaria destacar una part de la història que em va agradar molt, contava al llibre el meravellós recurs que poden arribar a ser les titelles i destacava la utilitat que li donava un professor que tenia una titella caracteritzada com ell i els alumnes anaven i li deien a la titella el que pensaven del professor sense saber que ell estava amagat rere, aquest mestre destacava que aprenia moltíssim dels seus errors d’aquesta forma. En açò vull dir i ressaltar que crear espais on es puga crear, dialogar, en conclusió, on la fantasia i la imaginació tinguen cert protagonisme també beneficia les relacions alumne-mestre i sobretot i més important, si el procés de creació s’acompanya amb un procés de reflexió, pot ser una eina per crear persones crítiques que tanta falta fan en aquest temps. Les estratègies que ens presenta Rodari són senzilles però eficaces i opine que són una manera diferent i més divertida de tractar la literatura i la llengua a les aules. Llegir aquest llibre m’ha obert un poc més els ulls a que hi ha diferents alternatives al que tots hem vist, que les coses es poden fer de manera diferent i que hi ha que saber observar molt que ens conten els xiquets i deixar-los espai per gaudir imaginant i creant. Aquest llibre no sols el recomanaria a docents sinó també a qualsevol tipus d’educador perquè crec que convida a una reflexió sobre altres aspectes que també afecten a l’educació no sols en l’àmbit escolar.

P.21: RESSENYA LIJ ORAL DE LECTURA LLIURE LIJ SEGONS CRITERIS

Elena Gómez Juárez

"EL PETIT PRÍCEP"

RESSENYA LIJ ORAL DE LA TERTÚLIA LIJ 4

Elena Gómez Juárez 

RESSENYA LIJ ESCRITA DE LA TERTÚLIA LIJ 4

Elena Gómez Juárez

¡T'he agafat, Caputxeta!

¡The agafat, caputxeta! És un llibre de literatura infantil i juvenil de gènere teatral que ha rebut diferents premis, com el premi Lazarillo en 1994, el premi Samruc, llista d’Honor Premi CCEI, i menció especial de la Internationale Jugend Bibliothek en 1996. La primera edició d’aquest llibre va ser en 1995, però el meu exemplar és de la 2ª edició, de la editorial Bruño, de l’any 1998 i adaptada per a xiquets a partir de 10 anys. L’autor d’aquest llibre és Carles Cano, que destaca per la seua formació en diverses d’oficis, a més a més, un conegut contacontes. Autor d’obres de literatura infantil amb una prosa que tendeix a ser experimental, amb un gran jocs de paraules.

El tema central és la relació que fa entre els contes de tradició oral i altres històries clàssiques conegudes pels xiquets. El llibre està orientat en una representació teatral que fan una selecció de personatges d’alguns del contes més coneguts (caputxeta vermella, el llop, el gat amb botes, els porquets, etc) adoptant el paper d’actors. Aleshores, com a un teatre representen un acte, i realitzen descansos on eixien altres personatges clàssics anunciant els seus productes. L’autor al llarg de la història empra l’humor amb els personatges i els recursos dels contes, utilitzant-los per a jugar. Tanmateix, amb el assumpte dels espots publicitaris ridiculitza amb un to irònic la publicitat. 

En quant a l’estructura de l’obra parteix del pròleg que obri la història i un epíleg la tanca. En ambdós apareixen dos personatges únics que no apareixen en tota la història. L’obra es desenvolupa en un acte dividit en cinc escenes ambientades en el bosc del conte de “Caputxeta vermella”, intercalats per quatre espots publicitaris.

Analitzant críticament l’obra pense que és diferent, original, ja que l’autor a partir dels personatges tradicionals forma un conte atípic i humorístic. Juga amb el canvi dels rols dels personatges, no actuen de la manera que s’espera, és a dir, el llop no és malvat ni menja porquets ni a Caputxeta. L’autor està relacionant els elements clàssics amb el nous elements.

D’una banda, em crida molt l’atenció l’aportació de les il·lustracions dels diferents escenaris, perquè ajuda als alumnes a imaginar, a interpretar i sobretot a representar el llibre. A més a més, crec que si fem una representació teatral del llibre s’involucrarien més en la comprensió del gènere teatral, i així aconseguir ser lectors més competents.

No obstant, amb aquest ús irònic pot ser que hi haja problemes a l’hora d’entendre les referències que fa el autor en els espots publicitaris, ja que tal vegada els xiquets desconeixen als personatges actuals que fa al·lusió com al actor Kevin Costner o la crítica que fa en aspectes actuals de la societat. Però, ho recompensa al final del llibre, doncs posa una sèrie d’activitats i explicacions per ajudar a millorar la comprensió del conte.

D’altra banda, com he comentat al conte s’alternen espots publicitaris, un d’ells apareix el doctor Frankeinstein amb la seua clínica de cirugia estètica, mostrant altres personatges coneguts que ha operat, però amb això el que fa l’autor es fer burla de la importància que la societat actual dóna a l’aparença física. Hi ha un transfons en aquestes publicitats, l’autor vol criticar i ridiculitzar la societat i la televisió.

En resum, des de el meu punt de vista aquesta obra és molt completa, sorprèn al lector i és adequada per a llegir a l’escola. Crec que el gènere teatral és important perquè educa i ajuda als xiquets a expressar els seus emocions, sensacions o dubtes a través de la interpretació.

RESSENYA LIJ ESCRITA DE LECTURA LLIURE LIJ SEGONS CRITERIS: PRÀCTICA 20

Elena Gómez Juárez

"EL PETIT PRÍNCEP"

“El petit príncep” és una novel·la curta i l’obra més famosa del escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry. El primer exemplar va ser publicat en abril de 1943 tant en anglès com en francès per l’editorial francesa Éditions Gallimard. Està inclòs entre els millors llibres del segle XX en França i compta amb moltes traduccions. Concretament, el meu exemplar és una traducció al català feta per Anna i Enrinc Casassas, l’any 1998. La editorial correspon a Salamandra i és la tercera edició publicat en febrer de 2011.

Segons Jorge Pérez Gómez exposa en un article publicat en la pàgina online de “El Informador” que aquesta obra és un clàssic que també va ser precursor dels llibres per a xiquets, doncs al llarg de més de mig segle el seu text s’ha transformat en un dels més venuts i traduïts en la història. “El petit príncep” té la capacitat de funcionar a nivells diferents i així arribar a una gran varietat de lectors. Finalment, com exposa Teresa Orozco, professional en la literatura infantil i juvenil: “el petit príncep és un referent en la literatura universal, una molt bona carta de presentació de la literatura davant un ésser humà, un bon començament de lectura davant un lector inexpert. Però, també és un text al que se pot tornar, com en tot bon text literari, hi ha passatges, fragments i paraules que rellegim des del nostre punt actual i així dimensionem això que havíem llegit abans d’acord amb la nostra experiència” (traducció al valencià feta per mi)

Resumidament aquest conte tracta d’un xiquet que ve d’altre planeta molt petit, quan arriba a la Terra es fa amic d’un aviador que estava en el desert del Sàhara. El petit príncep compte a l’aviador que en el seu planeta tenia que lluitar contra los boababs, que amava una rosa, i a més a més, narra les seus aventures que té en altres planetes abans d’arribar a la Terra. En el primer planeta estava controlat per un rei que no acceptava la desobediència, encara que era un monarca absolut era bona persona les seus ordenes eren raonables. El segon planeta estava habitat per un home malvat i superb. El tercer planeta, habitava una persona bevedora que s’ofegava en alcohol. El quart planeta, havia un home de negocis que vivia obsessionat per les possessions, volia tot, i això li condemnava a estar a soles.

Des del meu punt de vista, encara que el llibre va dirigit a lectors infantils, els temes que aborda són molt profunds, com el sentit de la vida, l’amistat entre el príncep i l’aviador i el amor. És un llibre que ensenya a través de metàfores, com per exemple quan en el conte el petit príncep descobreix que la seua rosa tan valiosa per a ell, ja no era l’única sinó una flor més de la Terra, el que vol reflectir és la poca importància que es dóna a les coses quotidianes que hi ha en la Terra. També, exposa la transformació que hi ha en els xiquets que passen de ser innocents i imaginatius fins a ser adults on l’orde, el temps o els negocis són la base de ser feliços. 

És molt útil que s’aplique en classe l’obra, perquè es pot treballar el llibre en les diferents àrees com ciències (els deserts, els planetes, l’aigua, etc.), educació plàstica (decorar la classe amb elements del conte), llengua (comprensió lectora d’un capítol) o la educació de valors (el amor o l’amistat). La lectura crec que ha d’anar acompanyada d’activitats que ajuden i desenvolupen la seua comprensió lectora i opinió crítica. Activitats com per exemple: “inventa altre final per al “El petit príncep” o “escriu una carta amb els teus sentiments o pensaments sobre el conte, que anirà dirigida al autor”.

Crítica a la nostra societat superficial, materialista i consumista, classifiquem a la gent per les seus possessions. No pots ser feliç sense un cotxe, una casa, un salari o sense comprar l’últim mòbil del mercat... però, no ens donem compte que “només s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls”.

RESSENYA DE TERTÚLIA SOBRE L’EDUCACIÓ LITERÀRIA: EL CÀNON DE LA LIJ

Elena Gómez Juárez

Per tal de realitzar aquesta ressenya he triat la qüestió del cànon de la Literatura Infantil i Juvenil. Amb cànon literari fem referència a una llista breu però molt selecta del que se solen cridar les obres clàssiques, eixes que es continuen llegint amb interès des de fa segles. La ressenya es divideix en dos apartats: el primer apartat és dels punts claus que es van tractar a la tertúlia, i el segon apartat és la meua opinió crítica sobre la qüestió triada. 

Al llarg de la tertúlia vam discutir sobre diferents punts clau. En primer lloc, de la importància del cànon de la LIJ, doncs millorarà el vocabulari, la competència lectora i el pensament crític dels alumnes, fins aconseguir la competència literària. Aleshores, es va presentar la pregunta, ¿he de llegir tots els gèneres per a ser un lector competent? Doncs quant més pràctiques la lectura de textos de diferents gèneres millorarà la capacitat per a diferenciar-los. En segon lloc, el cànon tendeix a ser restringit, occidental, no es centra en el valors, en la profunditat dels clàssics, i això ens va arribar a preguntar-nos, ¿qui ha fitxat el cànon literari? El cànon cal ser obert, llibre per a triar llibres de diferents cultures, originals i que motiven la lectura. En últim lloc, vam fer referència a les estratègies o actuacions per a tractar les lectures a classe, així doncs el pla lector és clau per a programar cóm treballar les lectures amb el grup. Per exemple, si treballes literatura, concretament el “Cantar de Mio Cid”, no fa falta llegir tot el llibre, sinó que podem tractar-ho fent un rap amb els versos de l’obra.

Des de el meu punt de vista han de llegir textos que ajuden a desenvolupar la competència literària dels xiquets, a través de la lectura de clàssics, i diferents activitats de lectura. Però aquestes lectures requereixen un pensament madur i més capacitat lectora. No obstant, com exposa el Ministeri d’Educació d’Espanya en el seu informe anomenat: “Educación literaria y el canon escolar de lecturas”, el problema de la presència dels clàssics al sistema educatiu es presenta en l’etapa de la adolescència, ja que es planteja el debat de “clàssics si o clàssics no” perquè els estudiants afirmen que no ells entenen. 

Per aquest motiu es pot recórrer a estratègies pedagògiques que facen més fàcil la lectura dels clàssics, pot ser les adaptacions, que en el meu cas es va donar quan vaig llegir l’adaptació feta per Montserrat Ferrer del clàssic “Tirant lo Blanc”. El contingut, les imatges i les activitats de comprensió global que té l’adaptació va fer la meua lectura més còmoda, clara i senzilla. També, podem trobar les lectures fragmentades dels clàssics, aquestes són fragments d’algun clàssic que pot tindre vida independent i que no requereix de la lectura de les demés parts, són molt útils per a la comprensió del text. 

D’altra banda, en la selecció d'obres «representatives», cal fixar-se en la projecció i ressonància que eixes obres tinguen o hagen tingut entre els receptors de distintes èpoques. Però, cal tindre en compte que siga accessible el llenguatge i que els continguts i personatges causen proximitat, aleshores el cànon ha de ser obert, i trobar llibres que motiven al alumnat. És primordial atendre els interessos i les necessitats del grup, per a arribar al objectiu, que és fer la lectura un hàbit. 

Per últim, el problema que em plantege és cóm fer que lligen, cóm formar lectors competents, ¿fem que lligen obligatòriament els clàssics? Crec que la resposta no és fer que els xiquets relacionen la idea de llegir amb una obligació o un deure, sinó crear un llaç d’interès entre el món de la lectura i ells. Com professors, devem d’emprar estratègies com per exemple presentar el llibre amb jocs que animen i motiven la lectura dels clàssics. També, podem recolzar-nos dels gèneres audiovisuals, mostrant la literatura clàssica amb adaptacions audiovisuals, com per exemple escoltar poesia acompanyada de música o pel·lícules. Finalment, podem organitzar a classe un club de lectura, on el professor adapta un rol de guia, i així els alumnes desenvolupen la seua capacitat de valoració. 

RESSENYA EL 1: La nostra competència literària

Aurora Cartagena Castejón

El dilluns 10 d’abril ha tingut lloc la tertúlia que tracta el tema “La nostra competència literària”. Com a futurs mestres, la xerrada s’ha centrat en la nostra futura professió però també en el nostre present com a estudiants universitaris. A continuació, vaig a exposar una sèrie d’aportacions que s’han dit a aquesta i que personalment, pense que són les més rellevants. Cal dir que en aquesta tertúlia s’ha fet ús de fonts fiables per a argumentar les aportacions dels diversos companys que han intervingut.

La tertúlia ha començat con la següent conclusió que ha obert un extens debat: hui en dia, nosaltres tenim competència literària respecte a la narrativa però no en altres gèneres. Per tant, com a mestres a soles ensenyarem narrativa perquè és el que vertaderament coneixem perquè durant tots els nostres anys d’escolaritat és el que ens han ensenyat. És a dir, hem desenvolupat únicament la nostra competència genèrica (saber de tots els gèneres). Un altre problema que hem trobat és que ens centrem en la trama dels llibres i els lleguim superficialment, sense tindre en compte  la seua estructura i sense llegir entre línies el que l’autor ens vol dir realment, quina és la moralitat d’un llibre per a adults...

A més de la nostra competència literària, hem arribat a la conclusió de que la família i el context són altres mediadors que influeixen també en el desenvolupament del hàbit i el gust per la lectura. És una evidència que el món actual fa que ens interessem per altres coses com les noves tecnologies, els programes de televisió... També ho és que un xiquet que té com a referent lector a la seua mare o al seu pare perquè a casa ve que llig molt, tomarà exemple i el seu interès per la lectura sorgirà.

Per a terminar, abans de passar a parlar del següent tema que era “El cànon de la LIJ”, hem fet un recull de coses que ha de fer un mestre per a poder transmetre el hàbit de lectura i fer que els seus alumnes gaudeixen llegint.

En primer lloc, s’ha de vetlar per el compliment dels interessos per a apropar-nos als alumnes i d’aquest mode, fer possible que desenvolupen la seua competència literària. A més, s’ha de conèixer quin és el nivell de competència lectora dels alumnes en que es troben en eixe moment. És imprescindible també llevar la obligatorietat de la lectura a l’escola, ja que és un dels factors principals que fa que els xiquets no lligen per gust i establisquen un hàbit de lectura. Un altre factor imprescindible és la pròpia experiència dels mestres. El component emocional i experiencial triomfa actualment tant dins de l’escola com per exemple, amb l’educació emocional, com fora amb el màrqueting personalitzat, etc.

Per la meua part, m’agradaria afegir un article que he trobat a la pàgina Canal cultura, el qual es titula: “Si els docents no lligen, són incapaços de transmetre el plaer de la lectura” i es tracta bàsicament d’una entrevista  realitzada per Mariana Otero a la referent en educació Emilia Ferreiro. El motiu pel qual he triat aquest article és que es un moment donat de l’entrevista li fan la pregunta: “el docent és conscient de que aquesta manera d’ensenyar a llegir i escriure és bona? (després d’explicar ella com ensenya)Hi ha investigacions que diuen que els mestres no lligen”.

La seua resposta va ser amb la que jo vaig estar totalment d’acord. Ella va dir que és molt difícil que el mestre puga transmetre un plaer que mai ha sentit i un interès per alguna cosa que mai l’ha interessat. Per tant, jo com ha mestra he de llegir a gust per a que els meus alumnes també ho facen. Durant tota la nostra educació, ens han imposat què llegir i quan fer-lo. M’agradaria que quan jo siga mestra, els xiquets pugan triar què llegir, com jo ho faig actualment i, a més, ser una referent en quant a lectura també recomanant autors, llibres...

RESSENYA LIJ 1: Libre propi amb valor emocional

Aurora Cartagena Castejón

Un dels primers dies de classe va tindre lloc la primera tertúlia del curs. Teníem dues temes: podríem parlar sobre un llibre propi amb valor emocional, podíem parlar de un llibre de tema controvertit o podíem fer les dues tertúlies. En el meu cas vaig fer la primera de les opcions. Com a novells, vam parlar en veu alta per primera vegada en aquesta assignatura, però en la meua opinió va ser més lleu al poder parlar sobre un llibre que per a nosaltres és significatiu i ha marcat la nostra infantessa.

Cada persona tenia un torn de paraula i contava als altres quin era el seu llibre, per què l’havia triat, què significava per a ell o ella i quin valor educatiu o literari podia veure en ell. També va ser una oportunitat per a recordar al escoltar als altres, els llibres que ens han obligat a llegir en el col·legi, els que els pares solien comprar en aquella època, els clàssics...Em va parèixer curiós, per exemple, que llibres que era obligatoris a l’escola i que jo simplement llegia per a aprovar, a altres els han marcat i viceversa.

Molts llibres, sobre tot els clàssics, es van repetir, però jo vaig ser l’única persona que va portar el “Diario de Greg” de Jeff Kinney. Vaig portar el primer de la col·lecció, “Un pringao total” com a símbol, però a mi m’agradaven tots i cadascun dels llibres de la col·lecció de 6 que existeixen. El motiu pel que vaig triar aquest va ser perquè és el primer llibre que recorde que vaig elegir jo i vaig llegir-lo per gust i no per obligació. El “Diario de Greg” va arribar a la meua vida gràcies a la meua mare, ja que es va subscriure al Cercle de lectors i cada mes ens llegava a casa un catàleg amb infinits llibres. Cada mes o cada uns mesos la mare ens el donava i podíem elegir un llibre. Jo des de més xicoteta ja em decantava pels llibres tipus diari i quan vaig veure aquest no vaig tindre dubte de demanar-lo.

 Quan va arribar a la meua casa recorde que vaig sorprende’m més encara quan vaig veure els dibuixos que il·lustraven les seus pàgines: eren simples però descrivien clarament el que estava ocorrent a la història. Amés, les pàgines i tot el llibre en general pareixia un diari real, com els que es solien ver a les pel·lícules americanes. Després de llegir el primer, vaig demanar-li a la meua mare que em comprara tota la col·lecció i d’aquest mode és com vaig començar a aprendre a gaudir de la lectura, de la mà de la col·lecció i, sobre tot, de la meua mare.

Hui en dia crec que pot ser aquest llibre no tinguera molt valor literari però si té valor, ja que va ser un llibre que va acabar amb l’ideal de lectura d’aquella època. Al col·legi sempre ens feien llegir històries amb finals feliços, personatges típics, trames i temes semblants... I de sobte, apareix Greg, un xiquet que té mil problemes i que és humà. Actualment, el nombre de llibres no tant típics és molt major i estic orgullosa de que la societat avançe en el camí correcte, en la meua opinió, oferint llibres de tot tipus. Com a futura mestra, espere poder oferir a la biblioteca de la meua classe llibres per a tots els gustos i que els xiquets s’enamoren i critiquen el que veuen en eixe raconet. 

RESSENYA LIJ DE LECTURA LLIURE SEGONS CRITERIS

“Óscar y el león de Correos”

 Aurora Cartagena Castejón

Aquest llibre, publicat en 1998 per Vicente Muñoz Puelles e il·lustrat per Noemí  Villamuza, és la meua proposta i llibre del qual vaig a ver una ressenya explicant perquè l’he triat. Cal dir que el llibre està recomanat a partir de 6 anys però tampoc ho recomanaria amb 8 o més endavant, ja que es tracta d’un llibre amb una història curta i molt simple i aquest fet pot causar que no siga adequat per a alumnes d’una edat molt més superior a aquesta.

En primer lloc, cal dir que els dibuixos que il·lustren aquest llibre són espectaculars. Quan vaig tindre que buscar un llibre per a escriure sobre ell, aquest va ser el que més em va cridar l’atenció sense llegir cap paraula. Pot ser que per a algunes persones les il·lustracions no siguen importants, però en el cas dels xiquets pense que amb l’ajuda d’aquests pots fer que estiguen més motivats a llegir i que gaudeixen encara més. Del mateix mode, llegir un llibre amb dibuixos que no t’agraden pot fer que la lectura siga més pesada i acabes deixant-lo.

Una vegada vaig fer una preselecció de llibres, “Óscar y el león de Correos” va ser la meua elecció sense dubte. També sé que si no fora estudianta de Magisteri, els meus ulls possiblement hagueren preferit un altre més divertit o fantasiós. Posant-me en el lloc de mestra, aquesta va ser la meua aposta perquè és un llibre per a encarar-se amb els pors i superar-los. Óscar, el protagonista, és un xiquet de 6 anys, per la qual cosa els lectors es poden sentir identificats amb ell més encara. A més, Óscar té por a dues coses: al lleó que hi ha a Correos (és la bústia) i a la criatura de la nit, que per als adults es pot traduir com la obscuritat. La majoria dels xiquets que ronden aquestes edats pateixen del mateix por a la obscuritat, ja que és molt comú. Amb aquest lectura els lectors es poden sentir identificats i poden veure que no els ocorre solament a ells i que, a més, el protagonista al final del llibre pot vèncer els seus pors, per tant, ells també poden.

Crec que és molt interesant com a pares i com a mestres que al detectar un cas com aquest entre els xiquets, més enllà de les ajudes psicològiques que li podem aportar, fer-li arribar aquest llibre pot fer molt més teràpia que qualsevol altra cosa, perquè ho aprenen de manera subliminal i divertida. Un altre aspecte que m’ha agradat és que trenca amb els estereotips de “la xiqueta és la que té por i els xiquets són els valents” o “els xiquets no ploren o mostren els seus sentiments”. I per últim, crec que és un llibre que incita als xiquets a criticar i reflexionar sobre el que estan llegint i sobre el que ocorre al seu voltant, ja que Óscar afronta uns altres pors abans de vèncer el seu por a la obscuritat i ho fa gràcies a la reflexió i al pensament crític que es desperta en ell al llarg de la història.

RESSENYA ESCRITA LECTURA TÈCNICA

La gramática de la fantasía