En aquesta ressenya vaig a parlar de la tertúlia número
10 on parlarem de les novel·les. Podíem escollir entre tres títols: L’ Amanda i
la companyia dels monstres, L’ull de la mòmia i Thora i l’anell de la sort.
Aquell dia sols ens va donar temps a parlar de dos llibres: L’Amanda i la
companyia dels monstres i de l’ull de la mòmia que va ser el que vaig escollir
jo.
L’ull de la mòmia tracta de l’aventura que viuen tres
xiquets durant un estiu, quan els seus pares se’n van de viatge. L’avi de Max,
el professor Esteve, pensava que sols es tenia que fer càrrec d’ell, però al
final té que cuidar també a Diana i a x, amics de Max. Segons Max, el seu avi
viu al seu món, entre els seus antídots e investigacions i mai l’ha entès,
però, quan comencen la seua aventura i a poc a poc, la visió de Max sobre el
seu avi va canviant. Tot comença quan Max toca a la mòmia d’Amenemhet III i els
seus dits s’ennegreixen de sobte: tot senyala que ha rebut la maledicció de la
mòmia. Així doncs, amb la finalitat de salvar Max, l’avi, Diana i Manel, que
sofreix necrofília, s’endinsen en una aventura per salvar la vida de Max on
deuran combatre al lladre número ú de mòmies l’Abdelkader
Durant la tertúlia vam comentar alguns aspectes que em
van semblar interessants. Primer que res, una sensació que crec que va ser
global: les il·lustracions no eren les apropiades per aquest llibre, ja que
trencaven un poc el sentit de la història o en alguns casos ni es corresponien.
Per altra banda, la meua opinió es que es deurien d’emprar poques
il·lustracions ja que cada u crea el seu prototip dels personatges i els veu
d’una manera determinada que mai serà igual que la d’altra persona.
D’altra banda, també em va resultar interessant el canvi
de perspectiva que té Max sobre el seu avi. Aquest llibre va orientat cap al
tercer cicle de primària, on els xiquets comencen a prioritzar les amistats
front la família. M’agrada que al final Max s’adone que el seu avi és com és
però això no vol dir que no l’estime, sinó que ho fa d’una manera diferent, fet
que es pot veure al final quan els dona el tros de periòdic amb la noticia de
que han caçaat Abdelkader.
Altre fet que s’ha comentat en la tertúlia es el paper de
Diana, la única dona que ix a la novel·la. Diana és la més resolutiva de tots,
sempre troba una solució o no està queta. El paper que agafa es primordial a la
novel·la ja que trau d’embolics als seus companys en nombroses ocasions. No
obstant això, tal vegada, no hagués estat mal incloure altre personatge femení
a l’obra. Aquest fet va molt relacionat amb com es tracta l’amistat en tota
l’obra i les reflexions que sorgeixen dels protagonistes: per exemple, com
intenten ajudar a Manel tot i que saben que es difícil, com van fins l’altra punta
del món si fa falta per salvar Max, com es cuiden entre ells. Crec que el
llibre implícitament està donant-li gran valor a l’amistat.
En conclusió, crec que es un llibre que seria interessant
tractar en classe, ja que al ser d’aventures es llegeix prou ràpidament i segur
que agradaria a aquells xiquets que ja gaudeixen de la lectura i també ajudaria
a crear nous lectors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario