Aurora Cartagena Castejón
El dilluns 10 d’abril ha tingut lloc la tertúlia que tracta el tema “La nostra competència literària”. Com a futurs mestres, la xerrada s’ha centrat en la nostra futura professió però també en el nostre present com a estudiants universitaris. A continuació, vaig a exposar una sèrie d’aportacions que s’han dit a aquesta i que personalment, pense que són les més rellevants. Cal dir que en aquesta tertúlia s’ha fet ús de fonts fiables per a argumentar les aportacions dels diversos companys que han intervingut.
La tertúlia ha començat con la següent conclusió que ha obert un extens
debat: hui en dia, nosaltres tenim competència literària respecte a la
narrativa però no en altres gèneres. Per tant, com a mestres a soles ensenyarem
narrativa perquè és el que vertaderament coneixem perquè durant tots els
nostres anys d’escolaritat és el que ens han ensenyat. És a dir, hem
desenvolupat únicament la nostra competència genèrica (saber de tots els
gèneres). Un altre problema que hem trobat és que ens centrem en la trama dels
llibres i els lleguim superficialment, sense tindre en compte la seua estructura i sense llegir entre
línies el que l’autor ens vol dir realment, quina és la moralitat d’un llibre
per a adults...
A més de la nostra competència literària, hem arribat a la conclusió de que
la família i el context són altres mediadors que influeixen també en el
desenvolupament del hàbit i el gust per la lectura. És una evidència que el món
actual fa que ens interessem per altres coses com les noves tecnologies, els
programes de televisió... També ho és que un xiquet que té com a referent
lector a la seua mare o al seu pare perquè a casa ve que llig molt, tomarà
exemple i el seu interès per la lectura sorgirà.
Per a terminar, abans de passar a parlar del següent tema que era “El cànon
de la LIJ”, hem fet un recull de coses que ha de fer un mestre per a poder
transmetre el hàbit de lectura i fer que els seus alumnes gaudeixen llegint.
En primer lloc, s’ha de vetlar per el compliment dels interessos per a
apropar-nos als alumnes i d’aquest mode, fer possible que desenvolupen la seua
competència literària. A més, s’ha de conèixer quin és el nivell de competència
lectora dels alumnes en que es troben en eixe moment. És imprescindible també
llevar la obligatorietat de la lectura a l’escola, ja que és un dels factors
principals que fa que els xiquets no lligen per gust i establisquen un hàbit de
lectura. Un altre factor imprescindible és la pròpia experiència dels mestres.
El component emocional i experiencial triomfa actualment tant dins de l’escola
com per exemple, amb l’educació emocional, com fora amb el màrqueting
personalitzat, etc.
Per la meua part, m’agradaria afegir un article que he trobat a la pàgina
Canal cultura, el qual es titula: “Si els docents no lligen, són incapaços de
transmetre el plaer de la lectura” i es tracta bàsicament d’una entrevista realitzada per Mariana Otero a la referent en
educació Emilia Ferreiro. El motiu pel qual he triat aquest article és que es
un moment donat de l’entrevista li fan la pregunta: “el docent és conscient de
que aquesta manera d’ensenyar a llegir i escriure és bona? (després d’explicar
ella com ensenya)Hi ha investigacions que diuen que els mestres no lligen”.
La seua resposta va ser amb la que jo vaig estar totalment d’acord. Ella va
dir que és molt difícil que el mestre puga transmetre un plaer que mai ha
sentit i un interès per alguna cosa que mai l’ha interessat. Per tant, jo com
ha mestra he de llegir a gust per a que els meus alumnes també ho facen. Durant
tota la nostra educació, ens han imposat què llegir i quan fer-lo. M’agradaria
que quan jo siga mestra, els xiquets pugan triar què llegir, com jo ho faig
actualment i, a més, ser una referent en quant a lectura també recomanant
autors, llibres...
No hay comentarios:
Publicar un comentario