“Óscar y el león de Correos”
Aurora Cartagena Castejón
Aquest
llibre, publicat en 1998 per Vicente Muñoz Puelles e il·lustrat per Noemí Villamuza, és la meua proposta i llibre del
qual vaig a ver una ressenya explicant perquè l’he triat. Cal dir que el llibre
està recomanat a partir de 6 anys però tampoc ho recomanaria amb 8 o més
endavant, ja que es tracta d’un llibre amb una història curta i molt simple i
aquest fet pot causar que no siga adequat per a alumnes d’una edat molt més superior
a aquesta.
En
primer lloc, cal dir que els dibuixos que il·lustren aquest llibre són
espectaculars. Quan vaig tindre que buscar un llibre per a escriure sobre ell,
aquest va ser el que més em va cridar l’atenció sense llegir cap paraula. Pot
ser que per a algunes persones les il·lustracions no siguen importants, però en
el cas dels xiquets pense que amb l’ajuda d’aquests pots fer que estiguen més
motivats a llegir i que gaudeixen encara més. Del mateix mode, llegir un llibre
amb dibuixos que no t’agraden pot fer que la lectura siga més pesada i acabes
deixant-lo.
Una
vegada vaig fer una preselecció de llibres, “Óscar y el león de Correos” va ser la meua elecció sense dubte.
També sé que si no fora estudianta de Magisteri, els meus ulls possiblement
hagueren preferit un altre més divertit o fantasiós. Posant-me en el lloc de
mestra, aquesta va ser la meua aposta perquè és un llibre per a encarar-se amb
els pors i superar-los. Óscar, el protagonista, és un xiquet de 6 anys, per la
qual cosa els lectors es poden sentir identificats amb ell més encara. A més,
Óscar té por a dues coses: al lleó que hi ha a Correos (és la bústia) i a la
criatura de la nit, que per als adults es pot traduir com la obscuritat. La
majoria dels xiquets que ronden aquestes edats pateixen del mateix por a la
obscuritat, ja que és molt comú. Amb aquest lectura els lectors es poden sentir
identificats i poden veure que no els ocorre solament a ells i que, a més, el
protagonista al final del llibre pot vèncer els seus pors, per tant, ells també
poden.
Crec
que és molt interesant com a pares i com a mestres que al detectar un cas com
aquest entre els xiquets, més enllà de les ajudes psicològiques que li podem
aportar, fer-li arribar aquest llibre pot fer molt més teràpia que qualsevol
altra cosa, perquè ho aprenen de manera subliminal i divertida. Un altre
aspecte que m’ha agradat és que trenca amb els estereotips de “la xiqueta és la
que té por i els xiquets són els valents” o “els xiquets no ploren o mostren
els seus sentiments”. I per últim, crec que és un llibre que incita als xiquets
a criticar i reflexionar sobre el que estan llegint i sobre el que ocorre al
seu voltant, ja que Óscar afronta uns altres pors abans de vèncer el seu por a
la obscuritat i ho fa gràcies a la reflexió i al pensament crític que es
desperta en ell al llarg de la història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario