Elena Gómez Juárez
¡T'he agafat, Caputxeta!
¡The agafat, caputxeta! És un llibre de literatura infantil i juvenil de gènere teatral que ha rebut diferents premis, com el premi Lazarillo en 1994, el premi Samruc, llista d’Honor Premi CCEI, i menció especial de la Internationale Jugend Bibliothek en 1996. La primera edició d’aquest llibre va ser en 1995, però el meu exemplar és de la 2ª edició, de la editorial Bruño, de l’any 1998 i adaptada per a xiquets a partir de 10 anys. L’autor d’aquest llibre és Carles Cano, que destaca per la seua formació en diverses d’oficis, a més a més, un conegut contacontes. Autor d’obres de literatura infantil amb una prosa que tendeix a ser experimental, amb un gran jocs de paraules.
El tema central és la relació que fa entre els contes de tradició oral i altres històries clàssiques conegudes pels xiquets. El llibre està orientat en una representació teatral que fan una selecció de personatges d’alguns del contes més coneguts (caputxeta vermella, el llop, el gat amb botes, els porquets, etc) adoptant el paper d’actors. Aleshores, com a un teatre representen un acte, i realitzen descansos on eixien altres personatges clàssics anunciant els seus productes. L’autor al llarg de la història empra l’humor amb els personatges i els recursos dels contes, utilitzant-los per a jugar. Tanmateix, amb el assumpte dels espots publicitaris ridiculitza amb un to irònic la publicitat.
En quant a l’estructura de l’obra parteix del pròleg que obri la història i un epíleg la tanca. En ambdós apareixen dos personatges únics que no apareixen en tota la història. L’obra es desenvolupa en un acte dividit en cinc escenes ambientades en el bosc del conte de “Caputxeta vermella”, intercalats per quatre espots publicitaris.
Analitzant críticament l’obra pense que és diferent, original, ja que l’autor a partir dels personatges tradicionals forma un conte atípic i humorístic. Juga amb el canvi dels rols dels personatges, no actuen de la manera que s’espera, és a dir, el llop no és malvat ni menja porquets ni a Caputxeta. L’autor està relacionant els elements clàssics amb el nous elements.
D’una banda, em crida molt l’atenció l’aportació de les il·lustracions dels diferents escenaris, perquè ajuda als alumnes a imaginar, a interpretar i sobretot a representar el llibre. A més a més, crec que si fem una representació teatral del llibre s’involucrarien més en la comprensió del gènere teatral, i així aconseguir ser lectors més competents.
No obstant, amb aquest ús irònic pot ser que hi haja problemes a l’hora d’entendre les referències que fa el autor en els espots publicitaris, ja que tal vegada els xiquets desconeixen als personatges actuals que fa al·lusió com al actor Kevin Costner o la crítica que fa en aspectes actuals de la societat. Però, ho recompensa al final del llibre, doncs posa una sèrie d’activitats i explicacions per ajudar a millorar la comprensió del conte.
D’altra banda, com he comentat al conte s’alternen espots publicitaris, un d’ells apareix el doctor Frankeinstein amb la seua clínica de cirugia estètica, mostrant altres personatges coneguts que ha operat, però amb això el que fa l’autor es fer burla de la importància que la societat actual dóna a l’aparença física. Hi ha un transfons en aquestes publicitats, l’autor vol criticar i ridiculitzar la societat i la televisió.
En resum, des de el meu punt de vista aquesta obra és molt completa, sorprèn al lector i és adequada per a llegir a l’escola. Crec que el gènere teatral és important perquè educa i ajuda als xiquets a expressar els seus emocions, sensacions o dubtes a través de la interpretació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario