RESSENYA DE TERTÚLIA SOBRE L’EDUCACIÓ LITERÀRIA: EL CÀNON DE LA LIJ

Elena Gómez Juárez

Per tal de realitzar aquesta ressenya he triat la qüestió del cànon de la Literatura Infantil i Juvenil. Amb cànon literari fem referència a una llista breu però molt selecta del que se solen cridar les obres clàssiques, eixes que es continuen llegint amb interès des de fa segles. La ressenya es divideix en dos apartats: el primer apartat és dels punts claus que es van tractar a la tertúlia, i el segon apartat és la meua opinió crítica sobre la qüestió triada. 

Al llarg de la tertúlia vam discutir sobre diferents punts clau. En primer lloc, de la importància del cànon de la LIJ, doncs millorarà el vocabulari, la competència lectora i el pensament crític dels alumnes, fins aconseguir la competència literària. Aleshores, es va presentar la pregunta, ¿he de llegir tots els gèneres per a ser un lector competent? Doncs quant més pràctiques la lectura de textos de diferents gèneres millorarà la capacitat per a diferenciar-los. En segon lloc, el cànon tendeix a ser restringit, occidental, no es centra en el valors, en la profunditat dels clàssics, i això ens va arribar a preguntar-nos, ¿qui ha fitxat el cànon literari? El cànon cal ser obert, llibre per a triar llibres de diferents cultures, originals i que motiven la lectura. En últim lloc, vam fer referència a les estratègies o actuacions per a tractar les lectures a classe, així doncs el pla lector és clau per a programar cóm treballar les lectures amb el grup. Per exemple, si treballes literatura, concretament el “Cantar de Mio Cid”, no fa falta llegir tot el llibre, sinó que podem tractar-ho fent un rap amb els versos de l’obra.

Des de el meu punt de vista han de llegir textos que ajuden a desenvolupar la competència literària dels xiquets, a través de la lectura de clàssics, i diferents activitats de lectura. Però aquestes lectures requereixen un pensament madur i més capacitat lectora. No obstant, com exposa el Ministeri d’Educació d’Espanya en el seu informe anomenat: “Educación literaria y el canon escolar de lecturas”, el problema de la presència dels clàssics al sistema educatiu es presenta en l’etapa de la adolescència, ja que es planteja el debat de “clàssics si o clàssics no” perquè els estudiants afirmen que no ells entenen. 

Per aquest motiu es pot recórrer a estratègies pedagògiques que facen més fàcil la lectura dels clàssics, pot ser les adaptacions, que en el meu cas es va donar quan vaig llegir l’adaptació feta per Montserrat Ferrer del clàssic “Tirant lo Blanc”. El contingut, les imatges i les activitats de comprensió global que té l’adaptació va fer la meua lectura més còmoda, clara i senzilla. També, podem trobar les lectures fragmentades dels clàssics, aquestes són fragments d’algun clàssic que pot tindre vida independent i que no requereix de la lectura de les demés parts, són molt útils per a la comprensió del text. 

D’altra banda, en la selecció d'obres «representatives», cal fixar-se en la projecció i ressonància que eixes obres tinguen o hagen tingut entre els receptors de distintes èpoques. Però, cal tindre en compte que siga accessible el llenguatge i que els continguts i personatges causen proximitat, aleshores el cànon ha de ser obert, i trobar llibres que motiven al alumnat. És primordial atendre els interessos i les necessitats del grup, per a arribar al objectiu, que és fer la lectura un hàbit. 

Per últim, el problema que em plantege és cóm fer que lligen, cóm formar lectors competents, ¿fem que lligen obligatòriament els clàssics? Crec que la resposta no és fer que els xiquets relacionen la idea de llegir amb una obligació o un deure, sinó crear un llaç d’interès entre el món de la lectura i ells. Com professors, devem d’emprar estratègies com per exemple presentar el llibre amb jocs que animen i motiven la lectura dels clàssics. També, podem recolzar-nos dels gèneres audiovisuals, mostrant la literatura clàssica amb adaptacions audiovisuals, com per exemple escoltar poesia acompanyada de música o pel·lícules. Finalment, podem organitzar a classe un club de lectura, on el professor adapta un rol de guia, i així els alumnes desenvolupen la seua capacitat de valoració.