RESSENYA LIJ 1: Libre propi amb valor emocional

Aurora Cartagena Castejón

Un dels primers dies de classe va tindre lloc la primera tertúlia del curs. Teníem dues temes: podríem parlar sobre un llibre propi amb valor emocional, podíem parlar de un llibre de tema controvertit o podíem fer les dues tertúlies. En el meu cas vaig fer la primera de les opcions. Com a novells, vam parlar en veu alta per primera vegada en aquesta assignatura, però en la meua opinió va ser més lleu al poder parlar sobre un llibre que per a nosaltres és significatiu i ha marcat la nostra infantessa.

Cada persona tenia un torn de paraula i contava als altres quin era el seu llibre, per què l’havia triat, què significava per a ell o ella i quin valor educatiu o literari podia veure en ell. També va ser una oportunitat per a recordar al escoltar als altres, els llibres que ens han obligat a llegir en el col·legi, els que els pares solien comprar en aquella època, els clàssics...Em va parèixer curiós, per exemple, que llibres que era obligatoris a l’escola i que jo simplement llegia per a aprovar, a altres els han marcat i viceversa.

Molts llibres, sobre tot els clàssics, es van repetir, però jo vaig ser l’única persona que va portar el “Diario de Greg” de Jeff Kinney. Vaig portar el primer de la col·lecció, “Un pringao total” com a símbol, però a mi m’agradaven tots i cadascun dels llibres de la col·lecció de 6 que existeixen. El motiu pel que vaig triar aquest va ser perquè és el primer llibre que recorde que vaig elegir jo i vaig llegir-lo per gust i no per obligació. El “Diario de Greg” va arribar a la meua vida gràcies a la meua mare, ja que es va subscriure al Cercle de lectors i cada mes ens llegava a casa un catàleg amb infinits llibres. Cada mes o cada uns mesos la mare ens el donava i podíem elegir un llibre. Jo des de més xicoteta ja em decantava pels llibres tipus diari i quan vaig veure aquest no vaig tindre dubte de demanar-lo.

 Quan va arribar a la meua casa recorde que vaig sorprende’m més encara quan vaig veure els dibuixos que il·lustraven les seus pàgines: eren simples però descrivien clarament el que estava ocorrent a la història. Amés, les pàgines i tot el llibre en general pareixia un diari real, com els que es solien ver a les pel·lícules americanes. Després de llegir el primer, vaig demanar-li a la meua mare que em comprara tota la col·lecció i d’aquest mode és com vaig començar a aprendre a gaudir de la lectura, de la mà de la col·lecció i, sobre tot, de la meua mare.

Hui en dia crec que pot ser aquest llibre no tinguera molt valor literari però si té valor, ja que va ser un llibre que va acabar amb l’ideal de lectura d’aquella època. Al col·legi sempre ens feien llegir històries amb finals feliços, personatges típics, trames i temes semblants... I de sobte, apareix Greg, un xiquet que té mil problemes i que és humà. Actualment, el nombre de llibres no tant típics és molt major i estic orgullosa de que la societat avançe en el camí correcte, en la meua opinió, oferint llibres de tot tipus. Com a futura mestra, espere poder oferir a la biblioteca de la meua classe llibres per a tots els gustos i que els xiquets s’enamoren i critiquen el que veuen en eixe raconet.