PLA LECTOR

1.     INTRODUCCIÓ

El centre Ausiàs March en el que anem a treballar, es troba a un barri de la ciutat de València concretament a Benicalap, amb un nivell sociocultural i socioeconòmic mitjà. Les competències lectores al centre no destaquen especialment ja que molts xiquets no tenen interès per la lectura (no llegeixen les lectures obligatòries en molts casos). L’edat en la que comencen a llegir és sobre els 5 anys. El següent pla lector intentarà potenciar la lectura però des d’una forma més dinàmica, amb activitats que fomenten la participació dels xiquets i xiquetes, fent que formen part del procés de lectura, incloent a les famílies i a la resta del centre docent en les tasques lectores.

Els criteris en els que ens anem a centrar són: adequar-se a l’edat dels alumnes i el cicle en el que es troben, aconseguir la fluïdesa en la lectura, despertar l’interès per la lectura, millorar la seua expressió oral i escrita, crear condicions favorables per a que l’alumnat interactue amb tot tipus de lectures, orientar a que l’alumne puga reflexionar i experimentar i, finalment, poder realitzar activitats a partir d’aquestes lectures.

La manera d’avaluar el pla lector es realitzarà de diferents maneres, entre elles valorarem la participació activa dels alumnes, la seua implicació en el procés, que incorporen els coneixements assolits a la seua experiència prèvia, que amplien el seu vocabulari, crear lectors competents i crítics amb el món que els envolta i fomentar el diàleg compartit i constructiu entre la comunitat educativa.

2.              BIBLIOTECA DE CENTRE

·        La distribució de la biblioteca: Volem que tots els nostres alumnes es senten part d’aquest projecte, per això volem començar una xicoteta remodelació de l’espai de la biblioteca fet per els alumnes amb materials, a poder ser, reciclables. Així doncs cada classe farà amb cartró o paper stands o cartells per decorar la biblioteca i fer-la més atractiva. A l’espai crearem una zona de lectura amb catifes, cadires, i taules: un lloc tranquil on poder gaudir de estones de lectura. La decoració pot anar canviant.

·        La disposició física dels llibres: Els llibres es troben organitzats als corredors inclosos per gènere i curs i ordenats alfabèticament per l’autor amb una referència clara. Les estanteries són de diferents colors.

·        Els criteris de selecció de lectures: Proposem una selecció variada perquè creiem que tots els gèneres són importants per això podem trobar llibres en castellà i en valencià, alguns clàssics originals (per xiquets d’últim cicle) però la majoria adaptats, també llibres de poesia i teatre i àlbums il·lustrats. A continuació una sèrie de llibres que podem utilitzar en el nostre pla lector.

-        1er: Els tres porquets. CC. Andersen. Ed: Cruïlla

-        2on: Això no és una selva. Rocío Bonilla i Susanna Isern. Ed: Flamboyart

-        3er: Missió especial. Mercè Company. Ed: Bromera

-        4rt: Relats de monstres. Steven Zorn. Ed: Vicens Vives

-        5é: El fantasma de Kilmory. Alan C. Mclean. Ed: Bruño

-        6é: L’ull de la mòmia. Jesús Cortes. Ed: Bromera

·        Exemple d’activitat de dinamització: Al costat de les estanteries hi haurà una llista de recomanacions amb els llibres que hi ha a l’estant (així amb tots), i cada xiquet al final pot puntuar el llibre buscant-lo en la llista i ficant-li una estrella si li ha agradat. Cada setmana el mestre encarregat de la biblioteca farà un recompte i al mes es veurà quin és el llibre més votat per nivell i serà elegit llibre del mes.

·        Una proposta anual que implique tots els cursos i la biblioteca de centre: La nostra proposta consisteix en una gymkana per a celebrar el Centenari de Blasco Ibáñez. Farem grups equitatius on tots els integrants participaran. Hauran de recórrer un circuit amb proves de distintes característiques per a desenvolupar el seus coneixements.

3. LA PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS D’AULA.

·        Primera tasca:

          -Activitat abans de la lectura: Presentar la portada del llibre, sinopsis o personatges per reflexionar sobre que inspira el llibre abans de llegir-lo.

          -Activitat durant de la lectura: Durant la lectura, tindran un pot a classe on podran introduir les paraules que no entenguen. Cada divendres el tutor traurà una o diverses paraules (segons el nivell) i les definiran. Quan una paraula estiga ben definida l’apuntaran al paper continu pegat a la paret de classe.

          -Activitat després de la lectura: Al final de la lectura faran activitats de reflexió sobre el llibre, però de manera oral com un debat. Les activitats seran: canviar el final del llibre i escriure una carta exposant els pensaments sobre el llibre dirigit a l’autor.

·        Segona tasca:

-Activitat abans de la lectura: Imaginar com s’ha inventat la història l’autor: Després de llegir el títol devem fer pensar als alumnes sobre com creuen que l’autor ha creat la història: com es sentia, en que estaria pensant...

          -Activitat durant de la lectura: Decoració de la classe o tertúlia literària: Aquestes dues activitats poden fer-se juntes o separades. Podem fer una tertúlia literària dialògica on els alumnes comenten la lectura i el que més els agrada.

          -Activitat després de la lectura: Tràiler o curtmetratge sobre la història: Els alumnes poden gravar un xicotet curtmetratge sobre la història.

·        Activitat per a l’avaluació de la lectura dels alumnes:

Proposem una activitat individual que consisteix en emplenar un mural dibuixant o escrivint amb les següents qüestions:

-Personatge preferit.

-Personatge que menys t’ha agradat.

-Capítol o situació que t’ha cridat més l’atenció.

-Parts o aspectes que no has entès.

-Si vols, continua la història.

RESSENYA EL 1: La nostra competència literària

Aurora Cartagena Castejón

El dilluns 10 d’abril ha tingut lloc la tertúlia que tracta el tema “La nostra competència literària”. Com a futurs mestres, la xerrada s’ha centrat en la nostra futura professió però també en el nostre present com a estudiants universitaris. A continuació, vaig a exposar una sèrie d’aportacions que s’han dit a aquesta i que personalment, pense que són les més rellevants. Cal dir que en aquesta tertúlia s’ha fet ús de fonts fiables per a argumentar les aportacions dels diversos companys que han intervingut.

La tertúlia ha començat con la següent conclusió que ha obert un extens debat: hui en dia, nosaltres tenim competència literària respecte a la narrativa però no en altres gèneres. Per tant, com a mestres a soles ensenyarem narrativa perquè és el que vertaderament coneixem perquè durant tots els nostres anys d’escolaritat és el que ens han ensenyat. És a dir, hem desenvolupat únicament la nostra competència genèrica (saber de tots els gèneres). Un altre problema que hem trobat és que ens centrem en la trama dels llibres i els lleguim superficialment, sense tindre en compte  la seua estructura i sense llegir entre línies el que l’autor ens vol dir realment, quina és la moralitat d’un llibre per a adults...

A més de la nostra competència literària, hem arribat a la conclusió de que la família i el context són altres mediadors que influeixen també en el desenvolupament del hàbit i el gust per la lectura. És una evidència que el món actual fa que ens interessem per altres coses com les noves tecnologies, els programes de televisió... També ho és que un xiquet que té com a referent lector a la seua mare o al seu pare perquè a casa ve que llig molt, tomarà exemple i el seu interès per la lectura sorgirà.

Per a terminar, abans de passar a parlar del següent tema que era “El cànon de la LIJ”, hem fet un recull de coses que ha de fer un mestre per a poder transmetre el hàbit de lectura i fer que els seus alumnes gaudeixen llegint.

En primer lloc, s’ha de vetlar per el compliment dels interessos per a apropar-nos als alumnes i d’aquest mode, fer possible que desenvolupen la seua competència literària. A més, s’ha de conèixer quin és el nivell de competència lectora dels alumnes en que es troben en eixe moment. És imprescindible també llevar la obligatorietat de la lectura a l’escola, ja que és un dels factors principals que fa que els xiquets no lligen per gust i establisquen un hàbit de lectura. Un altre factor imprescindible és la pròpia experiència dels mestres. El component emocional i experiencial triomfa actualment tant dins de l’escola com per exemple, amb l’educació emocional, com fora amb el màrqueting personalitzat, etc.

Per la meua part, m’agradaria afegir un article que he trobat a la pàgina Canal cultura, el qual es titula: “Si els docents no lligen, són incapaços de transmetre el plaer de la lectura” i es tracta bàsicament d’una entrevista  realitzada per Mariana Otero a la referent en educació Emilia Ferreiro. El motiu pel qual he triat aquest article és que es un moment donat de l’entrevista li fan la pregunta: “el docent és conscient de que aquesta manera d’ensenyar a llegir i escriure és bona? (després d’explicar ella com ensenya)Hi ha investigacions que diuen que els mestres no lligen”.

La seua resposta va ser amb la que jo vaig estar totalment d’acord. Ella va dir que és molt difícil que el mestre puga transmetre un plaer que mai ha sentit i un interès per alguna cosa que mai l’ha interessat. Per tant, jo com ha mestra he de llegir a gust per a que els meus alumnes també ho facen. Durant tota la nostra educació, ens han imposat què llegir i quan fer-lo. M’agradaria que quan jo siga mestra, els xiquets pugan triar què llegir, com jo ho faig actualment i, a més, ser una referent en quant a lectura també recomanant autors, llibres...

RESSENYA LIJ 1: Libre propi amb valor emocional

Aurora Cartagena Castejón

Un dels primers dies de classe va tindre lloc la primera tertúlia del curs. Teníem dues temes: podríem parlar sobre un llibre propi amb valor emocional, podíem parlar de un llibre de tema controvertit o podíem fer les dues tertúlies. En el meu cas vaig fer la primera de les opcions. Com a novells, vam parlar en veu alta per primera vegada en aquesta assignatura, però en la meua opinió va ser més lleu al poder parlar sobre un llibre que per a nosaltres és significatiu i ha marcat la nostra infantessa.

Cada persona tenia un torn de paraula i contava als altres quin era el seu llibre, per què l’havia triat, què significava per a ell o ella i quin valor educatiu o literari podia veure en ell. També va ser una oportunitat per a recordar al escoltar als altres, els llibres que ens han obligat a llegir en el col·legi, els que els pares solien comprar en aquella època, els clàssics...Em va parèixer curiós, per exemple, que llibres que era obligatoris a l’escola i que jo simplement llegia per a aprovar, a altres els han marcat i viceversa.

Molts llibres, sobre tot els clàssics, es van repetir, però jo vaig ser l’única persona que va portar el “Diario de Greg” de Jeff Kinney. Vaig portar el primer de la col·lecció, “Un pringao total” com a símbol, però a mi m’agradaven tots i cadascun dels llibres de la col·lecció de 6 que existeixen. El motiu pel que vaig triar aquest va ser perquè és el primer llibre que recorde que vaig elegir jo i vaig llegir-lo per gust i no per obligació. El “Diario de Greg” va arribar a la meua vida gràcies a la meua mare, ja que es va subscriure al Cercle de lectors i cada mes ens llegava a casa un catàleg amb infinits llibres. Cada mes o cada uns mesos la mare ens el donava i podíem elegir un llibre. Jo des de més xicoteta ja em decantava pels llibres tipus diari i quan vaig veure aquest no vaig tindre dubte de demanar-lo.

 Quan va arribar a la meua casa recorde que vaig sorprende’m més encara quan vaig veure els dibuixos que il·lustraven les seus pàgines: eren simples però descrivien clarament el que estava ocorrent a la història. Amés, les pàgines i tot el llibre en general pareixia un diari real, com els que es solien ver a les pel·lícules americanes. Després de llegir el primer, vaig demanar-li a la meua mare que em comprara tota la col·lecció i d’aquest mode és com vaig començar a aprendre a gaudir de la lectura, de la mà de la col·lecció i, sobre tot, de la meua mare.

Hui en dia crec que pot ser aquest llibre no tinguera molt valor literari però si té valor, ja que va ser un llibre que va acabar amb l’ideal de lectura d’aquella època. Al col·legi sempre ens feien llegir històries amb finals feliços, personatges típics, trames i temes semblants... I de sobte, apareix Greg, un xiquet que té mil problemes i que és humà. Actualment, el nombre de llibres no tant típics és molt major i estic orgullosa de que la societat avançe en el camí correcte, en la meua opinió, oferint llibres de tot tipus. Com a futura mestra, espere poder oferir a la biblioteca de la meua classe llibres per a tots els gustos i que els xiquets s’enamoren i critiquen el que veuen en eixe raconet. 

RESSENYA LIJ DE LECTURA LLIURE SEGONS CRITERIS

“Óscar y el león de Correos”

 Aurora Cartagena Castejón

Aquest llibre, publicat en 1998 per Vicente Muñoz Puelles e il·lustrat per Noemí  Villamuza, és la meua proposta i llibre del qual vaig a ver una ressenya explicant perquè l’he triat. Cal dir que el llibre està recomanat a partir de 6 anys però tampoc ho recomanaria amb 8 o més endavant, ja que es tracta d’un llibre amb una història curta i molt simple i aquest fet pot causar que no siga adequat per a alumnes d’una edat molt més superior a aquesta.

En primer lloc, cal dir que els dibuixos que il·lustren aquest llibre són espectaculars. Quan vaig tindre que buscar un llibre per a escriure sobre ell, aquest va ser el que més em va cridar l’atenció sense llegir cap paraula. Pot ser que per a algunes persones les il·lustracions no siguen importants, però en el cas dels xiquets pense que amb l’ajuda d’aquests pots fer que estiguen més motivats a llegir i que gaudeixen encara més. Del mateix mode, llegir un llibre amb dibuixos que no t’agraden pot fer que la lectura siga més pesada i acabes deixant-lo.

Una vegada vaig fer una preselecció de llibres, “Óscar y el león de Correos” va ser la meua elecció sense dubte. També sé que si no fora estudianta de Magisteri, els meus ulls possiblement hagueren preferit un altre més divertit o fantasiós. Posant-me en el lloc de mestra, aquesta va ser la meua aposta perquè és un llibre per a encarar-se amb els pors i superar-los. Óscar, el protagonista, és un xiquet de 6 anys, per la qual cosa els lectors es poden sentir identificats amb ell més encara. A més, Óscar té por a dues coses: al lleó que hi ha a Correos (és la bústia) i a la criatura de la nit, que per als adults es pot traduir com la obscuritat. La majoria dels xiquets que ronden aquestes edats pateixen del mateix por a la obscuritat, ja que és molt comú. Amb aquest lectura els lectors es poden sentir identificats i poden veure que no els ocorre solament a ells i que, a més, el protagonista al final del llibre pot vèncer els seus pors, per tant, ells també poden.

Crec que és molt interesant com a pares i com a mestres que al detectar un cas com aquest entre els xiquets, més enllà de les ajudes psicològiques que li podem aportar, fer-li arribar aquest llibre pot fer molt més teràpia que qualsevol altra cosa, perquè ho aprenen de manera subliminal i divertida. Un altre aspecte que m’ha agradat és que trenca amb els estereotips de “la xiqueta és la que té por i els xiquets són els valents” o “els xiquets no ploren o mostren els seus sentiments”. I per últim, crec que és un llibre que incita als xiquets a criticar i reflexionar sobre el que estan llegint i sobre el que ocorre al seu voltant, ja que Óscar afronta uns altres pors abans de vèncer el seu por a la obscuritat i ho fa gràcies a la reflexió i al pensament crític que es desperta en ell al llarg de la història.

RESSENYA ESCRITA LECTURA TÈCNICA

La gramática de la fantasía

Rondalla: La crida de la rabosa d'Enric Valor

La crida de la rabosa

Hem escollit aquesta rondalla del llibre: Rondalles valencianes d'Enric Valor. D'aquest recull de rondalles, "La crida de la rabosa" va ser la que més ens va cridar l'atenció quan ens vam reunir tot el grup, per la seua moralitat: ser resolutiu en la vida, ja que el gat busca estratègies per a librar-se de la rabosa. Per aquest motiu, pensem que aquest tipus de moralitats s'han de portar a l'aula.


Això va anar i era un gat, molt sabut, que cada nit passejava per la vora d’un mas¹.

-Quina nit més bona! –es deia el gat mentre s’afilava les ungles en una soca², just un vespre fred i amenaçador que presagiava l’hivern.

I tenia raó: s’acostava el millor temps , negre i misteriós, per a les seues aventures secretes. Però, tot i així no les hi tenia totes segures... perquè de front del mas, s’alça el puig d’on solia descendir a mitja nit, a pas de llop, la salvatge rabosa, la seua enemiga de tota la vida, la que menja tant de gat com ell menjava rates.

Així, que passejava vora el mas tot complagut, però amb l’orella tesa i... de sobte entre la suau remoreta del fullatge de la carrasca, va sentir no gaire lluny el soroll d’unes petjades cauteloses i ràpides. Entre la fosca va veure relluir dos estels arran de terra que avançaven cap a ell: la rabosa se li’n venia al damunt!

Calia córrer!

El gat començà, doncs, a fugir cap a un gran ametler que hi havia a la punta de l’era: les seues potetes xiulaven de tan  lleugeres com anaven.

-Espera’t, gat, espera’t!-va sentir que li cridava la maleïda rabosa.

Però el gat, corrent molt ràpid, encara va gosar dir:

-Tinc pressa, amiga rabosa, molta pressa!

-Espera’t, home-prosseguia ella mentre que li guanyava terra-. No et mostres amb tanta por, que t’he de dir una gran cosa.

Quan el gat va arribar a la part baixa del tronc de l’ametler, s’hi va enfilar a la part més alta d’aquest arbre en un tancar i obrir d’ulls.

La rabosa, de forta que anava, no va poder aturar-se a temps i entropessà de nassos contra la soca i d’allí no va passar, perquè ja és sabut que les raboses no poden pujar en els arbres.

-Escolta, amic gat –digué ella aleshores amb una veueta ben molla.

-Ja t’escolte, ja. Què vols dir-me? –feia el gat, sentint-se ben segur allà dalt.

-Volia que saberes que no vinc a fer-te cap mal, sinó a contar-te una cosa molt important per a tots nosaltres els animals del regne. Baixa i xarrarem, home!

-No, no baixe –es negava tot astut el mixonot-, que ací estic més còmode.

-Doncs veuràs –continuà pacientment l’astuta rabosa aposentant-se en terra-: com que fa tan mal oratge i per tal que no patim i que tinguem una vida més agradable les bèsties que vivim a la muntanya, les autoritats han fet crida dient que d’avui en avant no ens hem de menjar els uns als altres. I això és una bona orde, ¿no?

La seua veu cada vegada era més dolça i persuasiva. Més encara quan va afegir:

-Creu-me, pots baixar ben tranquil de l’ametler i xarrar tranquil·lament de tot allò que voldràs amb mi, que sóc la teua amiga.

-Ah, sí? –va respondre el gat, que era un espavilat de repica’m el colze³ i no es deixava enganyar tan fàcilment com tot això-. Està molt bé açò que em contes, raboseta, i estic però que molt content i satisfet de sentir-ho…Ara mateix baixaré…quan vindrà el meu cosí gos, que m’ha promès de fer-me una visita justament aquesta nit per contar-me coses de la seua joventut... No sé com no ha arribat encara, tan fort i decidit com és! La rabosa va pegar un bot, com si hagés sentit una forta cremada.

-I quan arribarà el teu cosí gos?

-Ara mateix, ara mateix, està a punt d’arribar!

-Doncs jo me’n vaig. Mira… me’n vaig i ja xarrarem una altra vegada…No siga cosa que el teu cosí no haja sentit la crida!

_______________________________________________________________________

1.      mas: nom masculí 1.Casa de pagès envoltada de terres de conreu. 2  Explotació agrària que consisteix en una casa de camp, terres de conreu, estables, etc.

2.      soca: nom femení  1  Tronc de l'arbre, especialment la part pròxima a les arrels. 2  Part del tronc que queda a terra amb les arrels quan es talla l'arbre.

3. Repica’m el colze: “ser  de repica'm el colze”: expressió que serveix per exagerar les qualitats d'alguna cosa; de vegades amb ironia.