LES NOSTRES AUTOBIOGRAFIES LITERÀRIES
CARME:
Ma casa sempre ha estat molt vinculada a la lectura. Des de ben xicoteta tinc la imatge gravada dels meus pares llegint dia rere dia. A més, sempre m’han portat a les biblioteques, a fires de llibres, etc. Comprar llibres a ma casa era una tasca prou habitual i una inversió segura. La literatura sempre ha estat un fet molt valorat a la meua casa i els beneficis que aquesta porta també. Recorde que quan era menuda la meua mare em va comprar la col·lecció de La rateta Marieta i me’ls llegia abans de dormir. Com encara no sabia llegir, m’agradava veure les il·lustracions mentre escoltava les històries. Quan vaig arribar a l’educació primària la meua afició per la lectura va anar creixent, malgrat algunes excepcions, solia gaudir de les lectures d’aula i a més vaig començar a llegir col·leccions per mi mateixa com la de Tina superbruixa. Llegir era una de les coses que més m’evadia de totes, conèixer històries i personatges i gaudir de les diferents aventures que hi vivien. A sisè de primària ens van manar llegir el llibre del Niño con el pijama a rayas, per a mi va ser impactant ja que tractava el tema del nazisme i va ser un dels primers contactes històrics amb aquest fet. Després de acabar l’educació primària i passar a l’ESO la meua afició per la lectura va continuar creixent, al principi novel·les juvenils, però, més endavant vaig començar a llegir novel·les que tenien un caire més històric, perquè la meua curiositat i el despertar d’un sentiment polític van fer que m’interessaren especialment aquests temes. En quant a nivell d’aula, a l’educació secundària recorde amb especial estima una professora de valencià que aprofitava els divendres quan teníem classe per que baixarem tots a la biblioteca a llegir llibres i a comentar-los si volíem. D’aquesta manera teníem un espai dins de l’horari lectiu per llegir, malgrat que no ens donava temps a acabar a la biblioteca molts se’ls emportàvem a casa. Tot i que va haver algunes excepcions, la majoria de llibres que em manaven a l’institut em van agradar o els vaig poder llegir amb certa facilitat, ja que com he esmentat abans vaig tenir molts professors que feien les classes de literatura molt amenes i participatives i allò feia que no tot es centrara en llegir un llibre i fer un examen. Així doncs la meua infància i adolescència va estar molt marcada per la lectura, que em va ajudar en molts moments de la meua vida, ja que era la meua principal evasió del món i gràcies a això també vaig desenvolupar una especial afició a l’escriptura que va durar prou temps. A mesura que passava el temps vaig deixar les novel·les un poc de costat (tot i que encara, cada gaire temps, en torne a llegir a alguna) i em vaig començar a interessar més per la lectura d’articles, aquest fet va anar especialment lligat a que vaig començar a estudiar Periodisme i no obstant què em vaig deixar la carrera no vaig perdre la costum de llegir articles o noticies quasi diàriament. Finalment, crec que el començar des de ben menuda amb la literatura o veure en casa que llegir era una cosa important ha fet que a dia d’avui siga una cosa que valore molt i que m’agradaria potenciar quan siga mestra en un futur, ja que pense que de la manera que els futurs docents enfoquem la literatura en l’aula serà determinant per a que molts xiquets i xiquetes es converteixen en lectors habituals i gaudeixen dels avantatges de la literatura.
AURORA:
En primer lloc, cal dir que vaig a centrar aquesta autobiografia literària en tres moments puntuals: la meua infantesa, la meua adolescència i en l’actualitat.
Des dels dos anys fins als catorze, vaig anar a la mateixa escola. El primer contacte que recorde al arribar tan xicoteta, va ser que els mestres sempre ens llegien a l’aula contes, fragments d’històries...És a dir, tots els dies, els mestres ocupaven una part de la seua classe per a començar a posar-nos en contacte amb l’àmbit literari, ja que encara nosaltres no sabíem llegir. Formàvem un cercle al centre de la classe i el mestre es posava en el mig per a llegir en veu alta.
Una vegada vaig a arribar a primària, els llibres a les diferents assignatures van començar a ser obligatoris. En realitat, jo no diria “obligatoris”, ja que encara que jo no triava quin volia llegir, sempre acabava gaudint el que tenia a les mans. En aquests anys, la meua mare es va subscriure també al “Cercle de lectors” i cada mes, ens deia a la meua germana i a mi que triaren un llibre del ampli catàleg que rebríem. Amb els anys, m’he donat compte de que sempre hem cridaven l’atenció els llibre amb el format diari, ja que parlaven en primera persona i em sentia part del que estava llegint, solien ser pàgines decorades i escrites al que estava acostumada a l’escola, etc. Per això, el meu llibre favorit va ser “El diario de Greg” (i després tota la resta de la col·lecció), perquè a més de ser un diari, contava una història molt diferent a la que sempre ens contaven els llibres del col·legi: ja no hi ha un final feliç, els personatges pateixen problemes, el llenguatge es més col·loquial i modern... També recorde que la meua mare ens comprava totes les setmanes una revista per a estar al dia amb el món que ens rodejava.
A mesura que passaven els cursos, la literatura a la meua escola anava canviant. Quan més majors ens fèiem, més història i cultura literàries havíem d’aprendre, deixant a un costat les lectures de molts llibres. A la resta d’assignatures ens començàvem a demanar més coses i la pressió de temps i responsabilitat va augmentar, per la qual cosa, recorde que hem costava molt més llegir amb plaer els llibres que ens manaven. De fet, l’últim treball que vam fer a quart, va ser un eix cronològic gegant sobre els autors més importants durant tots els segles. Sense saber quasi res d’ells, vam estar ocupats durant mesos fent aquest treball, ja que es considerava que la memorització de fets literaris era més important que llegir en si mateixa.
Durant el batxiller, recorde que vaig gaudir molt amb la lectura. En l’últim moment vaig decidir fer l’assignatura de literatura universal i va ser la millor decisió que vaig poder fer. Encara que aquests cursos són els més durs en quan a estudis i treballs, els dies que tenia aquesta assignatura, m’oblidava de tot. Crec que és molt en part gràcies a la meua mestra, ja que ens transmetia tota la seua passió en cada lectura i en cada anàlisi d’aquestes. Vam llegir moltíssims llibres durant aquest any (més dels obligats) i vaig gaudir vertaderament. També cal dir que vaig començar a llegir en aquesta classe llibres “més d’adults” com “Madame Bovary”, “Hamlet”, “La metamorfosis”...
Hui en dia, viatge quasi tots els caps de setmana per temes d’esport i familiars, i aprofite en les hores de transport per a llegir tot tipus de lectures. Els llibres que he tingut que llegir durant els anys de carrera, han sigut majoritàriament molt tècnics i teòrics sobre l’educació. No hem llegit per gust, hem llegit per a després fer un treball amb ells. Per això, els llibres que trie jo fora de les classes, solen ser totalment diferents. Per exemple, un dels últims llibres que he llegit ha sigut “Drácula” de Bram Stoker. Com a futura mestra, m’agradaria despertar aquest sentiment de curiositat i alegria al llegir als meus alumnes, ja que la lectura fa que es formen crítiques que no es creen tot el que escolten.
IRENE:
En aquesta autobiografia literària explicaré la meua relació amb la lectura durant les diferents etapes de la meua vida.
El meu primer contacte amb la literatura fou quan tenia uns tres o quatre anys. El meu avi fou el que em va introduir en aquest món, ja que era la persona que més llegia de la meua família. Aquest em comprava contes totes les setmanes i, quan anava els caps de setmana a veure’l, me’ls llegia. Fins els cinc anys no vaig aprendre a llegir i per això era ell qui ho feia per mi. Però, quan jo tenia cinc anys, el meu avi va faltar. Per sort el meu pare va agafar el paper del meu avi i era ell el que em contava els contes i en comprava de nous.
Quan vaig començar primària m’agradava molt llegir contes. Els meus llibres preferits eren els que narraven històries fantàstiques i també gaudia molt amb els llibres d’endevinalles i de rondalles. Però, pot ser perquè en la meua família no tenia a una persona que llegira molt com a model, no em vaig interessar per llegir llibres més elaborats o que no foren contes curts. Solament llegia els llibres que ens obligaven al col·legi i recorde que no gaudia molt amb ells.
El primer llibre que em van fer llegir al col·legi i que vertaderament em va agradar fou l’Odissea d’Homer. Aquest llibre formava part d’una col·lecció de llibres clàssics adaptats per a xiquets que va realitzar l’editorial Lluís Vives. Recorde que a partir d’aquesta lectura em vaig enamorar de la mitologia grega i uns anys després em vaig llegir l’Odissea (la versió no adaptada per a xiquets).
A l’etapa de l’ESO solament llegia els llibres que ens feien llegir a l’institut. Realment no sé perquè vaig perdre l’interès per la lectura. Pot ser no trobara llibres que realment tinguera ganes de llegir, però realment, crec que fou per la falta de temps, perquè en aquesta època vaig accedir al conservatori de música i aquest em llevava molt de temps per poder llegir.
Però, quan estava cursant quart d’ESO, la professora d’ètica em recomanà un llibre que em faria tornar a interessar-me per la lectura. Aquest fou Maus d’Art Spiegelman, una novel·la gràfica que narra la història real d’un home jueu en la Segona Guerra Mundial. Abans de llegir aquest llibre no tenia grans coneixements sobre la Segona Guerra Mundial, solament les poques coses que m’havien explicat en la classe d’història anys enrere, però la manera que té Maus de transmetre el que va passar en aquella època em va impactar molt i va suposar que m’interessara molt més per aquest succés. Gràcies a açò, a primer de batxiller vaig ser una gran consumidora de novel·les de tot tipus de gèneres fins al punt d’arribar a llegir un llibre al mes. A segon de batxillerat, vaig abandonar un poc la lectura una altra vegada ja que em sentia prou estressada, malgrat que intentava tindre temps per a poder llegir algun que altre llibre.
Avui en dia, llig molts llibres i podria dir que per fi sé quin gènere m’agrada i per això gaudisc tant amb la lectura. L’objectiu que em propose a mi mateixa és el d’intentar que el meu nebot de sis anys tinga interès per llegir i no el perda com em va passar a mi quan era menuda i també el d’experimentar més amb la lectura i eixir del meu gènere preferit per conèixer altres que segurament em puguen interessar. Com a futura mestra pretenc que els meus futurs alumnes s’interessen per els llibres i aconseguisquen ser lectors competents.
ELENA:
La meua vida lectora no és molt llarga, m’he trobat amb obstacles per a incentivar la meua curiositat per a llegir, i uns d'ells, jo mateixa. Mai he pogut trobar un llibre que m'ajude a voler amar el món de la literatura. He intentat llegir pel meu compte, però no hi ha hagut èxit...Però vaig a fer un punt i a part per a començar pel principi de la autobiografia, els meus primers contactes amb la literatura.
Tinc pocs i borrosos records de la meua introducció com lectora o amb fets literaris, no obstant, fent memòria i reflexionant, sempre me pare en el mateix lloc, l’escola, que per a mi i molts xiquets és el centre d’inculcació literària. En l’etapa de preescolar el que més record són els dibuixos, els colors, els texts amb una lletra molt gran, és a dir, llibres que cridaven la meua atenció pels ulls. D’altra banda, en ma casa no era costum que me llegiren llibres, encara que als meus pares els agrada molt llegir.
Després, en primària record que en l’escola quan acabàvem de fer els deures, el tutor ens deixava anar a la “biblioteca”, que era una prestatgeria, dins de la mateixa aula, plena de lliures. Triàvem el llibre que volíem, i així podíem portar-ho a casa. Més tard, fèiem una fitxa amb el resum i un dibuix del capítol que més ens agradava. Durant aquests anys, desenvolupe una part de mi molt creativa i sensible que ho transmet a través de poemes que feia als meus pares, o escrivia al meu diari íntim. A més a més, la meua mare va comprar diferents lliures de poesia de Gloria Fuertes com per exemple: ¡Què patas tiene el tiempo!, Poemas de La oca loca o La selva en verso. També, record que al meu col·legi feien tots els anys un concurs d’escriptura. Consistia a fer una redacció d’una cara, on podíem escriure del tema que volíem, a més, podia estar recolzada amb dibuixos. Quan anava a sext vaig guanyar el primer premi, pel qual me donaven regals com llibres nous o un estoig, però al guanyar tenia que llegir davant de tots la meua redacció. Fora del col·legi llegia poc, però rememorant m’agradava molt els llibres de Fairy Oak, que com la meua germana major els llegia, jo també volia, o els llibres de Gerònimo Stilton.
Pel meu pas en l’adolescència record que els llibres que en manaven eren obligatoris, ja que després devíem fer un examen per a avaluar-nos la nostra competència lectora. Vaig llegir diferents llibres, però els llibres que més record, ja que van ser els únics que van despertar un poc el meu interès, i que volia acabar-me el llibre no pel fet de fer l’examen sinó perquè m’interessava conèixer fins al final de la història, eren: La casa de los espíritus i Donde este mi corazón. Tots els anys es feia un mercat de llibre al pati on participaven tot el col·legi. Consistia en que si portaves, al teu tutor, llibres vells te donaven a canvi uns papers amb els quals podies agafar llibres del mercat. Finalment, llibres adolescents que vaig llegir sense l’obligació dels professors van ser els llibres de Cazadores de sombras, els llibres de Crepúsculo o Alas negras de Laura Gallego, no obstant, amb cada un d’ells em va costar molt arribar al final.
Recapitulant, com he dit abans, he tingut una breu trajectòria literària, a dia de hui llig per obligació, no per la meua pròpia voluntat. No obstant, conec molt bé les avantatges de llegir, i per això em penedisc de no llegir quan era xicoteta. Pense que com a futurs mestres hauríem de treballar molt la competència literària, és a dir, crec que hi ha una necessitat de renovar la idea d’ensenyar literatura, fins al punt d’aplicar models didàctics que resulten eficaços en quant a la formació literària, perquè encara que al meu col·legi es feien actes per la divulgació lectora i expressió escrita, crec que no han arribat a l’objectiu d’animar als alumnes a llegir més fora de l’escola. Tal vegada, si reemplacem fer un examen de lectura per fer activitats on desenrotllen el seu pensament, es notarien millors resultats. Cal motivar als xiquets a llegir, perquè només la lectura pot transportar-te a un món màgic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario