P.26: RESSENYA E.L. 2

En aquesta tertúlia hem parlat sobre el cànon literari, per poder realitzar-la devíem portar classe almenys una font per contrastar i basar els nostres arguments. Com no tenia molt clar quina postura adquirir en aquest tema vaig decidir portar dos: El canon literario y la literatura infantil y juvenil. Los cien libros del s.XX d’Isabel Tejerina Lobo i La renovación del canon escolar. La integración de la LIJ en la F.L d’Antonio Mendoza, ambdós articles extrets de la Biblioteca Virtual Cervantes.

Primer que res, les primeres persones que van intervenir van explicar què era el cànon literari i per què era important en l’escola. El cànon literari és una selecció d’obres que es considera idònia per la seua qualitat estètica i literària, no obstant això, no s’ha pogut determinar un cànon estricte i global per a tots, ja que al ser un tema tan ambigu, han hagut diverses i variades opcions de cànon literari des de fa segles. Els meus dos articles tractaven de diferents punts de vista totalment contraposats. El primer parlava d’un recull de 100 obres on s’hi afegia una per any (l’obra més destacada de l’autor) i unes quantes recomanacions. Aquest article defensava més els clàssics. El segon article, en canvi, defensava la inclusió de les obres de LIJ dins d’un cànon literari per formar part d’un cànon escolar més ampli, ja que segons l’autor si una obra té que estar destinada per a un lector ideal les obres de LIJ eren les idònies per ser treballades en els xiquets i xiquetes ja que anaven destinades a elles, en una opinió més radical citava a X que defensava que el propi cànon fos creat pels xiquets i xiquetes.

La tertúlia em va agradar molt perquè crec que tracta un tema que tots ens havem plantejat alguna vegada o que ens sorgirà el dia que treballem com a docents: quines obres triar i com triar-les. Hui dia podem trobar moltes opcions, però sempre hi està l’etern debat entre si utilitzar els clàssics o adaptacions i que fer en aquelles obres que no tenen una qualitat literària molt elevada. La meua opinió respecte aquest tema és utilitzar obres sense qualitat literària per crear nous lectors i una vegada ja tinguen gust i gaudeixen de la lectura introduir clàssics o obres més complexes.

També vam parlar de que nosaltres coneguem un cànon occidental, és a dir, la majoria de obres literàries són d’occident o americanes, la majoria d’elles escrites per homes. Per tant no podem conèixer tot el ventall de obres literàries si no tenim referències clares a les obres que moltes dones han escrit, com si per aquest fet es donara a entendre que no són el suficient bones per formar part del cànon literari. Al igual ocorre amb les obres orientals o africanes, molt poques referències s’hi inclouen per no dir que quasi ninguna. Crec fermament que aquest fet ocorre perquè els cànons literaris s’han fet des d’una mira molt restringida i que realment no engloben i representen tot el conjunt de visions, diferències i maneres de fer literatura que hi ha al món. La literatura és una mena de camí per conèixer les diferents cultures que hi ha, i restringir-nos sols a un estil d’obres com poden ser les occidentals és tancar-se les portes a una gran part de la literatura que hi ha al món.