PLA LECTOR

1.     INTRODUCCIÓ

El centre Ausiàs March en el que anem a treballar, es troba a un barri de la ciutat de València concretament a Benicalap, amb un nivell sociocultural i socioeconòmic mitjà. Les competències lectores al centre no destaquen especialment ja que molts xiquets no tenen interès per la lectura (no llegeixen les lectures obligatòries en molts casos). L’edat en la que comencen a llegir és sobre els 5 anys. El següent pla lector intentarà potenciar la lectura però des d’una forma més dinàmica, amb activitats que fomenten la participació dels xiquets i xiquetes, fent que formen part del procés de lectura, incloent a les famílies i a la resta del centre docent en les tasques lectores.

Els criteris en els que ens anem a centrar són: adequar-se a l’edat dels alumnes i el cicle en el que es troben, aconseguir la fluïdesa en la lectura, despertar l’interès per la lectura, millorar la seua expressió oral i escrita, crear condicions favorables per a que l’alumnat interactue amb tot tipus de lectures, orientar a que l’alumne puga reflexionar i experimentar i, finalment, poder realitzar activitats a partir d’aquestes lectures.

La manera d’avaluar el pla lector es realitzarà de diferents maneres, entre elles valorarem la participació activa dels alumnes, la seua implicació en el procés, que incorporen els coneixements assolits a la seua experiència prèvia, que amplien el seu vocabulari, crear lectors competents i crítics amb el món que els envolta i fomentar el diàleg compartit i constructiu entre la comunitat educativa.

2.              BIBLIOTECA DE CENTRE

·        La distribució de la biblioteca: Volem que tots els nostres alumnes es senten part d’aquest projecte, per això volem començar una xicoteta remodelació de l’espai de la biblioteca fet per els alumnes amb materials, a poder ser, reciclables. Així doncs cada classe farà amb cartró o paper stands o cartells per decorar la biblioteca i fer-la més atractiva. A l’espai crearem una zona de lectura amb catifes, cadires, i taules: un lloc tranquil on poder gaudir de estones de lectura. La decoració pot anar canviant.

·        La disposició física dels llibres: Els llibres es troben organitzats als corredors inclosos per gènere i curs i ordenats alfabèticament per l’autor amb una referència clara. Les estanteries són de diferents colors.

·        Els criteris de selecció de lectures: Proposem una selecció variada perquè creiem que tots els gèneres són importants per això podem trobar llibres en castellà i en valencià, alguns clàssics originals (per xiquets d’últim cicle) però la majoria adaptats, també llibres de poesia i teatre i àlbums il·lustrats. A continuació una sèrie de llibres que podem utilitzar en el nostre pla lector.

-        1er: Els tres porquets. CC. Andersen. Ed: Cruïlla

-        2on: Això no és una selva. Rocío Bonilla i Susanna Isern. Ed: Flamboyart

-        3er: Missió especial. Mercè Company. Ed: Bromera

-        4rt: Relats de monstres. Steven Zorn. Ed: Vicens Vives

-        5é: El fantasma de Kilmory. Alan C. Mclean. Ed: Bruño

-        6é: L’ull de la mòmia. Jesús Cortes. Ed: Bromera

·        Exemple d’activitat de dinamització: Al costat de les estanteries hi haurà una llista de recomanacions amb els llibres que hi ha a l’estant (així amb tots), i cada xiquet al final pot puntuar el llibre buscant-lo en la llista i ficant-li una estrella si li ha agradat. Cada setmana el mestre encarregat de la biblioteca farà un recompte i al mes es veurà quin és el llibre més votat per nivell i serà elegit llibre del mes.

·        Una proposta anual que implique tots els cursos i la biblioteca de centre: La nostra proposta consisteix en una gymkana per a celebrar el Centenari de Blasco Ibáñez. Farem grups equitatius on tots els integrants participaran. Hauran de recórrer un circuit amb proves de distintes característiques per a desenvolupar el seus coneixements.

3. LA PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS D’AULA.

·        Primera tasca:

          -Activitat abans de la lectura: Presentar la portada del llibre, sinopsis o personatges per reflexionar sobre que inspira el llibre abans de llegir-lo.

          -Activitat durant de la lectura: Durant la lectura, tindran un pot a classe on podran introduir les paraules que no entenguen. Cada divendres el tutor traurà una o diverses paraules (segons el nivell) i les definiran. Quan una paraula estiga ben definida l’apuntaran al paper continu pegat a la paret de classe.

          -Activitat després de la lectura: Al final de la lectura faran activitats de reflexió sobre el llibre, però de manera oral com un debat. Les activitats seran: canviar el final del llibre i escriure una carta exposant els pensaments sobre el llibre dirigit a l’autor.

·        Segona tasca:

-Activitat abans de la lectura: Imaginar com s’ha inventat la història l’autor: Després de llegir el títol devem fer pensar als alumnes sobre com creuen que l’autor ha creat la història: com es sentia, en que estaria pensant...

          -Activitat durant de la lectura: Decoració de la classe o tertúlia literària: Aquestes dues activitats poden fer-se juntes o separades. Podem fer una tertúlia literària dialògica on els alumnes comenten la lectura i el que més els agrada.

          -Activitat després de la lectura: Tràiler o curtmetratge sobre la història: Els alumnes poden gravar un xicotet curtmetratge sobre la història.

·        Activitat per a l’avaluació de la lectura dels alumnes:

Proposem una activitat individual que consisteix en emplenar un mural dibuixant o escrivint amb les següents qüestions:

-Personatge preferit.

-Personatge que menys t’ha agradat.

-Capítol o situació que t’ha cridat més l’atenció.

-Parts o aspectes que no has entès.

-Si vols, continua la història.

P. 20 RESSENYA LIJ DE LECTURA LIJ LLIURE

La col·lecció de llibres “El bagul dels monstres” està escrita per Enric Lluch l’any 2010 i es de l’editorial Bromera. La col·lecció és recomana que siga llegida en xiquets de l’últim cicle d’educació infantil i primer cicle de primària. Aquesta col·lecció compta amb 10 exemplars i cada un d’ells fa referència a un esser que sol causar por als xiquets i xiquetes: la bruixa, el vampir, l’home del sac, el zombi, el fantasma, la mòmia, l’ogre, l’esquelet, el monstre de l’armari i l’home llop. Malgrat ser personatges que es solen presentar d’una forma antagònica o per causar por, el bagul dels monstres vol aconseguir tot el contrari: presentar aquestes criatures d’una manera més còmica i divertida. Per exemple: ens presenten la bruixa Marruixa que està farta de la Blancaneu la mòmia que té que tornar a Egipte perquè han tancat el museu, l’ogre menja-xiquets que acaba convertint-se en vegetarià o l’esquelet que vol aconseguir ser un gran jugador de futbol malgrat el risc que això li comporta. Així, cada criatura té la seua història que es conta amb un toc humorístic, desfent l’idea d’aquestes criatures que solen atemorir als més menuts. Per altra banda, les il·lustracions (cada llibre ha estat il·lustrat per una persona diferent) concorden perfectament amb les històries i amb els que els vol transmetre. Personalment, no sóc molt partidària de que els llibres compten amb il·lustracions però en aquest cas crec que es deu reconèixer que si que han estat encertades.

Com a futura mestra crec que aquesta col·lecció pot ser útil treballar-la, per exemple, a primer de primària, ja que els xiquets solen tenir certa reticència a aquestes criatures. Veure-les des d’altra perspectiva, amb un to més humorístic i deslligant-les de la mala percepció que sempre tenen al damunt, crec que pot ser una bona idea per a que els xiquets perden la por. Per altra banda, considere un encert l’ús de la ironia en aquestes històries perquè aquest aspecte també és útil tractar-lo amb xiquets. Al final de cada llibre apareix una xicoteta enciclopèdia sobre el monstre que ha sigut protagonista en la història, és a dir, presenten com va vestit el personatge, quins elements son característics, etcètera. Aquesta col·lecció m’ha recordat molt a un llibre que em vaig llegir per a una tertúlia “T’he agafat, caputxeta!” perquè juguen amb l’humor i amb els personatges desdramatitzant-los i donant una nova perspectiva. A més, aquest fet a classe ens dona peu a jugar amb les històries, podem fer qüestions als alumnes per canviar les històries o per entendre que tot no és sempre com ens ho han contat. Finalment m’agradaria destacar que em pareix una bona col·lecció per als xiquets que comencen a llegir de manera individual, però a més, des del meu punt de vista és recomanable tractar-la en classe d’una manera crítica i reflexiva. A més a més, a la pàgina web del bagul dels monstres podem trobar una “el joc dels monstres” l’objectiu del qual és obrir el bagul dels monstres, una manera divertida de finalitzar la lectura d’aquesta gran col·lecció.

P.26: RESSENYA E.L. 2

En aquesta tertúlia hem parlat sobre el cànon literari, per poder realitzar-la devíem portar classe almenys una font per contrastar i basar els nostres arguments. Com no tenia molt clar quina postura adquirir en aquest tema vaig decidir portar dos: El canon literario y la literatura infantil y juvenil. Los cien libros del s.XX d’Isabel Tejerina Lobo i La renovación del canon escolar. La integración de la LIJ en la F.L d’Antonio Mendoza, ambdós articles extrets de la Biblioteca Virtual Cervantes.

Primer que res, les primeres persones que van intervenir van explicar què era el cànon literari i per què era important en l’escola. El cànon literari és una selecció d’obres que es considera idònia per la seua qualitat estètica i literària, no obstant això, no s’ha pogut determinar un cànon estricte i global per a tots, ja que al ser un tema tan ambigu, han hagut diverses i variades opcions de cànon literari des de fa segles. Els meus dos articles tractaven de diferents punts de vista totalment contraposats. El primer parlava d’un recull de 100 obres on s’hi afegia una per any (l’obra més destacada de l’autor) i unes quantes recomanacions. Aquest article defensava més els clàssics. El segon article, en canvi, defensava la inclusió de les obres de LIJ dins d’un cànon literari per formar part d’un cànon escolar més ampli, ja que segons l’autor si una obra té que estar destinada per a un lector ideal les obres de LIJ eren les idònies per ser treballades en els xiquets i xiquetes ja que anaven destinades a elles, en una opinió més radical citava a X que defensava que el propi cànon fos creat pels xiquets i xiquetes.

La tertúlia em va agradar molt perquè crec que tracta un tema que tots ens havem plantejat alguna vegada o que ens sorgirà el dia que treballem com a docents: quines obres triar i com triar-les. Hui dia podem trobar moltes opcions, però sempre hi està l’etern debat entre si utilitzar els clàssics o adaptacions i que fer en aquelles obres que no tenen una qualitat literària molt elevada. La meua opinió respecte aquest tema és utilitzar obres sense qualitat literària per crear nous lectors i una vegada ja tinguen gust i gaudeixen de la lectura introduir clàssics o obres més complexes.

També vam parlar de que nosaltres coneguem un cànon occidental, és a dir, la majoria de obres literàries són d’occident o americanes, la majoria d’elles escrites per homes. Per tant no podem conèixer tot el ventall de obres literàries si no tenim referències clares a les obres que moltes dones han escrit, com si per aquest fet es donara a entendre que no són el suficient bones per formar part del cànon literari. Al igual ocorre amb les obres orientals o africanes, molt poques referències s’hi inclouen per no dir que quasi ninguna. Crec fermament que aquest fet ocorre perquè els cànons literaris s’han fet des d’una mira molt restringida i que realment no engloben i representen tot el conjunt de visions, diferències i maneres de fer literatura que hi ha al món. La literatura és una mena de camí per conèixer les diferents cultures que hi ha, i restringir-nos sols a un estil d’obres com poden ser les occidentals és tancar-se les portes a una gran part de la literatura que hi ha al món.

P.18 RESSENYA ESCRITA DE TERÚLIA LIJ

En aquesta ressenya vaig a parlar de la tertúlia número 10 on parlarem de les novel·les. Podíem escollir entre tres títols: L’ Amanda i la companyia dels monstres, L’ull de la mòmia i Thora i l’anell de la sort. Aquell dia sols ens va donar temps a parlar de dos llibres: L’Amanda i la companyia dels monstres i de l’ull de la mòmia que va ser el que vaig escollir jo.

L’ull de la mòmia tracta de l’aventura que viuen tres xiquets durant un estiu, quan els seus pares se’n van de viatge. L’avi de Max, el professor Esteve, pensava que sols es tenia que fer càrrec d’ell, però al final té que cuidar també a Diana i a x, amics de Max. Segons Max, el seu avi viu al seu món, entre els seus antídots e investigacions i mai l’ha entès, però, quan comencen la seua aventura i a poc a poc, la visió de Max sobre el seu avi va canviant. Tot comença quan Max toca a la mòmia d’Amenemhet III i els seus dits s’ennegreixen de sobte: tot senyala que ha rebut la maledicció de la mòmia. Així doncs, amb la finalitat de salvar Max, l’avi, Diana i Manel, que sofreix necrofília, s’endinsen en una aventura per salvar la vida de Max on deuran combatre al lladre número ú de mòmies l’Abdelkader

Durant la tertúlia vam comentar alguns aspectes que em van semblar interessants. Primer que res, una sensació que crec que va ser global: les il·lustracions no eren les apropiades per aquest llibre, ja que trencaven un poc el sentit de la història o en alguns casos ni es corresponien. Per altra banda, la meua opinió es que es deurien d’emprar poques il·lustracions ja que cada u crea el seu prototip dels personatges i els veu d’una manera determinada que mai serà igual que la d’altra persona.

D’altra banda, també em va resultar interessant el canvi de perspectiva que té Max sobre el seu avi. Aquest llibre va orientat cap al tercer cicle de primària, on els xiquets comencen a prioritzar les amistats front la família. M’agrada que al final Max s’adone que el seu avi és com és però això no vol dir que no l’estime, sinó que ho fa d’una manera diferent, fet que es pot veure al final quan els dona el tros de periòdic amb la noticia de que han caçaat Abdelkader.

Altre fet que s’ha comentat en la tertúlia es el paper de Diana, la única dona que ix a la novel·la. Diana és la més resolutiva de tots, sempre troba una solució o no està queta. El paper que agafa es primordial a la novel·la ja que trau d’embolics als seus companys en nombroses ocasions. No obstant això, tal vegada, no hagués estat mal incloure altre personatge femení a l’obra. Aquest fet va molt relacionat amb com es tracta l’amistat en tota l’obra i les reflexions que sorgeixen dels protagonistes: per exemple, com intenten ajudar a Manel tot i que saben que es difícil, com van fins l’altra punta del món si fa falta per salvar Max, com es cuiden entre ells. Crec que el llibre implícitament està donant-li gran valor a l’amistat.

En conclusió, crec que es un llibre que seria interessant tractar en classe, ja que al ser d’aventures es llegeix prou ràpidament i segur que agradaria a aquells xiquets que ja gaudeixen de la lectura i també ajudaria a crear nous lectors.

P.27 RESSENYA LECTURA TÉCNICA: LA GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

El llibre que he escollit per fer aquesta ressenya és La Gramàtica de la Fantasia de Gianni Rodari concretament l’edició de  Avance de l’any 1976.

Aquest llibre el podríem definir com un “manual de fantasia”, tot i que la fantasia es un terme al meu parèixer abstracte, Rodari intenta establir unes normes o uns patrons repetitius no sols per crear fantasia, sinó també per saber portar-la a l’aula i als xiquets de la millor manera possible. Durant tot el llibre es tracta el tema de la fantasia, la imaginació i la creació des de la perspectiva de l’autor, que la justifica mitjançant les seues experiències en visites a aules o en la seua vida personal.

Només començar el llibre Rodari ens parla de la importància i la magnitud que té una sola paraula, l’impacte que té a la nostra ment i com la podem aprofitar per crear nous fils conductors per a històries. Com ell indica quan algú diu una paraula ocorre el mateix que quan algú tira una pedra a un llac, es van creant cercles concèntrics. L’autor continua parlant-nos de un fenomen que condicionarà tota la resta de llibre: l’anomenat binomi fantàstic. El binomi fantàstic consisteix en llançar dues paraules a l’atzar el més allunyades possibles l’una del altra (entenent per allunyades dues paraules que es estrany veure juntes), a partir d’aquest moment hi ha que deixar la imaginació volar i crear noves històries. Durant tot el llibre Rodari ens parla de diferents formes de crear, d’indagar de descobrir, el simple joc de les hipòtesis que passaria si...? ens obri un munt de possibilitats de crear i passar una estona divertida.

Tot i que l’autor defensa durant tot el llibre que no te coneixements en psicologia, si que intenta explicar gran part dels fenòmens que ocorren durant la infància i la importància que té la fantasia i la imaginació. En aquest punt m’agradaria destacar que tot i que molts pares i educadors si intenten limitar o no alimentar les idees fantasioses dels xiquets i xiquetes, Rodari destaca que això no es deu fer si no que tot el contrari, donar ales a que els xiquets creen i descobreixen el món mitjançant la fantasia, ja que, com ell mateix indica la imaginació en molts casos es la que els permet moltes vegades entendre aspectes com per exemple, la utilitat dels objectes. Relacionat amb aquestes tècniques també cal destacar una que em va agradar molt: la de canviar històries conegudes com la Caputxeta o la Ventafocs, o replantejar-se com seria la història dels Reis Mags (la Beffana en Itàlia, d’on és l’autor) fixant-se sols en un aspecte clau de la seua caracterització. El món de la invenció com indica Rodari es ampli i sense límits i ens pot donar moltes idees, però mai una sola, sempre seran diferents una història d’altra.

A més, les històries que creen els xiquets ens poden portar a entendre millor quina realitat viuen. Depenent de quins elements en la història representen el mal o el bé. En molts casos les històries deuen tenir una funció alliberadora. Moltes vegades, certes paraules es converteixen en tabú des de la primera infància: no és deuen dir, ens ensenyen que això no es correcte i es una cosa que interioritzem quasi sense adonar-nos. Rodari defensa que les històries formen part de l’autolliberació de la por. Per altra banda les històries també poden reforçar conductes: si un xiquet té por a l’obscuritat, pot perdre-la si la seua mare li conta una història sobre un xiquet de les seues característiques que és tan valent i no li té por a res, ni tan sols a l’obscuritat. Aquí observem dos coses: un xiquet model en una història i la importància que té per al xiquet que siga sa mare la que li dedique temps a contar-li aquesta història.

Durant tot el llibre observem una crítica, amb la que estic totalment d’acord, a una manera d’ensenyar la literatura extremadament tancada des dels inicis. Des de ben menuts se’ns ensenyen obres, ens obliguen a llegir-les, a aprendre dates i característiques, però s’obliden d’ensenyar-nos a crear, a imaginar, al poder que tenim per inventar noves històries. L’autor destaca molt que ha anat a classes i al primer moment de dir-los als xiquets dues paraules perquè crearen històries no han sigut capaços, no perquè no foren capaços, sinó perquè no estan acostumats a que els deixen crear les seues pròpies històries. Els beneficis que representa per a un xiquet ser capaç de pensar i fer seua una història, baix el meu punt de vista, són notables. També cal destacar, que el moment de creació també té repercussions positives per altra banda, es pot aprendre literatura, gramàtica, ortografia, etc. M’agradaria destacar una part de la història que em va agradar molt, contava al llibre el meravellós recurs que poden arribar a ser les titelles i destacava la utilitat que li donava un professor que tenia una titella caracteritzada com ell i els alumnes anaven i li deien a la titella el que pensaven del professor sense saber que ell estava amagat rere, aquest mestre destacava que aprenia moltíssim dels seus errors d’aquesta forma. En açò vull dir i ressaltar que crear espais on es puga crear, dialogar, en conclusió, on la fantasia i la imaginació tinguen cert protagonisme també beneficia les relacions alumne-mestre i sobretot i més important, si el procés de creació s’acompanya amb un procés de reflexió, pot ser una eina per crear persones crítiques que tanta falta fan en aquest temps. Les estratègies que ens presenta Rodari són senzilles però eficaces i opine que són una manera diferent i més divertida de tractar la literatura i la llengua a les aules. Llegir aquest llibre m’ha obert un poc més els ulls a que hi ha diferents alternatives al que tots hem vist, que les coses es poden fer de manera diferent i que hi ha que saber observar molt que ens conten els xiquets i deixar-los espai per gaudir imaginant i creant. Aquest llibre no sols el recomanaria a docents sinó també a qualsevol tipus d’educador perquè crec que convida a una reflexió sobre altres aspectes que també afecten a l’educació no sols en l’àmbit escolar.

P.21: RESSENYA LIJ ORAL DE LECTURA LLIURE LIJ SEGONS CRITERIS

Elena Gómez Juárez

"EL PETIT PRÍCEP"

RESSENYA LIJ ORAL DE LA TERTÚLIA LIJ 4

Elena Gómez Juárez