Literatura infantil i juvenil

Hi han diferents maneres de definir el que és la literatura infantil i juvenil, per això a continuació citarem les definicions que autors reconeguts han fet sobre aquesta i que em considerat més importants:

Segons Marisa Bortolussi, la literatura infantil i juvenil es tota aquella obra estètica destinada a un públic infantil. Juan Cervera afirma que en aquesta s’integren totes les manifestacions i activitats que tenen com a base la paraula amb finalitat artística o lúdica que interessen al xiquet.

Per altra banda Colomer (1999) entén aquest tipus de literatura com la iniciació de les noves generacions al diàleg cultural establert en qualsevol societat a través de la comunicació literària. Jordi Rubió parla d’aquest tipus de literatura com aquella branca de la literatura d’imaginació que millor s’adapta a la capacitat de comprensió de la infància i al món que vertaderament li interessa.

P. Hollindale (1997) recull diferents definicions d’aquest tipus de literatura:

-És un corpus d’obres resultat d’una combinació d’intencions i decisions per part d’autors, editories i llibrers que inclou un disseny comercial per al mercat infantil.

-És un corpus d’escriptura col·lectiva definida així perquè apel·la al xiquet actual en les circumstancies prevalents  de la infància.

-És un corpus d’escriptura col·lectiva definida perquè apel·la o ha apel·lat als xiquets en el present o en el passat.

-És un gènere de ficcions que es preocupa per la infància o per les figures imaginaries i situacions amplament enteses per els xiquets com rellevants per a ells i que els és lingüísticament accessible.

-És una agrupació de textos amb certs aspectes en comú que els permet establir transaccions significatives amb els lectors infantils (i que els permet incidentalment fer el mateix amb adults).

-No denota un text sinó un acte de lectura; quan hi ha una transacció voluntària entre qualsevol text i un xiquet, aquest text és per aquesta ocasió “literatura infantil” (de la mateixa manera, quan una transacció voluntària té lloc entre un llibre per a xiquets i qualsevol adult, per aquesta ocasió es tracta de literatura, no de literatura infantil).

En paraules de Xavier Minguez (completant la definició de Rubió) la literatura infantil i juvenil està dirigida a un públic en formació que necessita l’adequació del llenguatge i de la resta de recursos literaris per facilitar  la comprensió. Els àmbits d’estudi de la LIJ (terme per abreviar la literatura infantil i juvenil), en canvi, inclouen gèneres fronterers que han sigut estudiats tradicionalment dins de la marca de LIJ com la literatura de tradició oral i la paraliteratura dirigida al públic infantil i juvenil i altres en els que l’aplicació de la metodologia d’anàlisis i estudi de la LIJ resulta especialment fructífera com els còmics, els dibuixos animats i l’àlbum il·lustrat. La literatura infantil i juvenil té com a principal suport el llibre i, malgrat que la irrupció de la escriptura hipertextual fruit de les TIC pot canviar la forma de lectura, segueixen sent heretades del llibre. Minguez en La definición de la literatura infantil desde el paradigma de la didáctica de la lengua y la literatura (2011) diu que si una obra compleix les condicions de literarietat, adequació al lector model i caire educatiu, deuria ser considerada LIJ sense més (p.6).

Finalment, segons Teresa Colomer els llibres infantils i juvenils tenen una funció d'aprenentatge cultural i específicament literari, que fa que hagin estat contemplats quasi sempre des de la perspectiva de l'educació. Si l'aprenentatge pertany a instàncies com la família o la biblioteca, ens trobarem amb un aprenentatge realitzat sense premisses de formalització.