Literatura de tradició oral

Pereyra (2011) fa un anàlisi sobre la literatura de tradició oral a la revista La lectura:

Tal com reconeix Margaret Meek (1982), la tradició oral es adquirida integralment i recreada una i altra vegada en cada generació, a través de la narrativa, la que roman com hàbit cognitiu i afectiu en l’adult i s’aprèn en solidaritat dels que afinen l’escolta i dediquen un temps per a contar. Al record, el passat segueix viu, proporcionant altra memòria al portar al present el que s’ha escoltat dir, ja que contar és una acció més veloç, immediata i vigorosa que escriure [...] Eixes histories que escoltem des dels nostres primers anys oficien com herència de la memòria verbal, el sentiment, la valoració, els codis, la retòrica, els mecanismes de transmissió que integren la nostra identitat sociocultural. Nodrida de la tradició, en paraules de Martos Ñuñez (2008), com experiència atresorada  i confluència de textos i discursos, conforma l’experiència vital en tant forma privilegiada de transmissió del literari. Recreant l’experiència feta relat, la prolonguem, pensem en ella, depositem el cregut, desitjat i temut, inclús ens resistim, sabent que certs tipus i qualitat de realitat es produeixen  en la interacció entre llenguatge e imaginació. La literatura de tradició oral, per això, ofereix la possibilitat certa de revisar la cultura i l’experiència d’una comunitat, conservant els coneixements ancestrals, com una historia verídica que es conta en veu baixa, formadora de la literatura d’un poble.

Referències bibliogràfiques

Pereyra, A. (2011). Literatura de tradición oral: la importancia de la literatura de tradición oral. La lectura: edición online. Nro.20. Disponible online: http://aal.idoneos.com/revista/ano_13_nro._20/literatura_de_tradicion_oral/