Es defineix com el procediment lingüístic o estilístic que s’aparta del mode comú de parlar i
que, generalment, busca donar més expressivitat al llenguatge.
Són paraules o frases que s’utilitzen per
a donar èmfasi a una idea o sentiment. Són mecanismes que alteren l’ús normal
del llenguatge per a obtindré un efecte estilístic. Són originals, suggeridores,
persuasives i capten l’atenció procedint d’aquest mode una millor comunicació política,
publicitària, periodística...
Alguns exemples
són: sinestèsia, comparació, metonímia, ironia, hipèrbaton, epítet...
Referències bibliogràfiques
Enciclopedia Durvan (5, 2310)
Bilbao: Durvan editores (1989).
Diccionario avanzado de la lengua
española. Madrid: SM (2001).
No hay comentarios:
Publicar un comentario