Educació literària

Actualment, els models didàctics no resulten eficaces ni responen a las necessitats de una formació literària i personal. Aquesta deficiència es deu a la seqüenciació cronològica dels continguts, a las obligades classificacions en gèneres literaris i al estudi acumulatiu d’autors, obres i estils. L’estudi de la literatura no deu ser l’aprenentatge de una successió de moviments, de dates, autors i obres, ni la simple enumeració d’influències ni de trets d’ estil. Per tant, podem dir que la renovació didàctica per a la formació literària ha estat estancada en supòsits tradicionals, especialment travada en els de ordre historicista.
Com a conseqüència, la didàctica de la literatura ha de plantejar-se que l’objectiu essencial i genèric de la formació i educació literària dels alumnes de un determinat nivell escolar té un doble caràcter integrador: aprendre a interpretar, valorar i apreciar las creacions de signe estètic-literari. Es necessita la interpretació per a futures creacions d’obres literàries dels alumnes.

L’educació literària és la preparació per a saber participar amb efectivitat en el procés de recepció i d’actualització interpretativa del discurs literari, tenint en compte que: la literatura és un conjunt de produccions artístiques que es defineixen per convencionalismes estètic-culturals, les produccions literàries també es defineixen per la presència acumulada de determinats (encara que no sempre exclusius ni específics) usos i recursos d’expressió propis del sistema lingüístic i per la seua organització segons estructures de gèneres i que el procés de percepció del significat de un text literari no es una activitat espontània.

La funció del docent front als fins de formació literària i front als continguts literaris és la de formador, estimulador i animador de lectors i, a més, la de crític literari. El professor ha d’estimular els aprenentatges dels alumnes fent que observen els trets específics, els estímuls que presenta un text concret i els efectes que motiven en el receptor. És a dir, la seua funció d’agent motivador és la que permet aproximar la funció lúdica i estètica de las produccions literàries al adequat grau de coneixement analític que prevé la projecció curricular i encaminant-los cap a la faceta de la educació literària. Un estre motivat és el que coneix la lectura, llig amb entonacions diferents i, en resum, fa que els seus alumnes es motiven també a llegir. La funció d’aquest mestre és la de crear lectors actius que lligen de forma no mecànica i que gaudeixen de la lectura.
També permet que el professor equilibre las aportacions interpretatives dels alumnes suscitades per la lectura amb els coneixements crític-teòrics que aplica amb criteris pedagògics.

Aquests mestres han d’aconseguir tot açò creant espais de lectura a l’aula on els alumnes puguen accedir als materials , lectures entre companys o en veu alta per a estimular de igual forma a tots i també despertar el sentiment crític sobre el que estan llegint i, sobre tot, establir el diàleg entre tots els lectors.

Referències bibliogràfiques:

Antonio Mendoza Fillola. (2006). La educación literaria. Bases para la formación de la competencia lecto-literaria. 2, de Biblioteca virtual universal Sitio web: http://www.biblioteca.org.ar/libros/300233.pdf

Patrici Batalla, Mercé Segarra. (2003). La literatura a la classe de llengua. El Puig. Escola cooperativa.