Literatura (i fet literari)

Segons el Diccionari Normatiu Valencià definix, primerament, la literatura com l’art que usa com a mitjà d’expressió una llengua. En segon terme com la producció d’obres literàries, especialment com a ocupació. En tercer terme com a un conjunt d’obres literàries d’un poble, d’una època o d’un gènere, o destinades a un públic determinat (literatura nòrdica o grega. Literatura romàntica o infantil). Per últim, posa que és l’activitat centrada en l’estudi de la producció literària.  Aleshores alhora definir literatura no podem fer referència a una definició, ja que la paraula es polisèmica, és a dir, que té més de un significat. 

Anant més enllà del diccionari, al llarg de la història s’ha tractat d’arribar a una definició satisfactòria i més concreta de la paraula. Però ací entra en joc el punt de vista de cada autor, i per això no ha hagut un consens per a trobar una definició universal.  

Aleshores deixe, de la pàgina web cervantesvirtual.com i de Luis Fernando Ávila Tobías, diferents valoracions de importants personatges sobre la literatura: 

• Plató no considera a la literatura com un art independent i autònom (com faria més tard Aristòtil), sinó que la concep íntimament unida la música i dependent d'ella.            
• Aristóteles: “literatura és l’art de la paraula” 
• Roman Jakobson: “el objecte de la literatura és la literalitat, que és el que fa que determinada obra siga literària” 
• Emerson: “la literatura és una necessitat del home, siga qual fóra la seua condició social, estat, cultura, sexe, edat, cada circumstància té la seua expressió literària” 

Encara que hi ha diferents enfoques podem fer una agrupació, reflectida en  la pàgina web auladeletras.net, dels diferents característiques que es troben a un text literari:

a) Originalitat: el llenguatge comú està gastat, és repetitiu; el text literari ha de ser inèdit, estrany, sempre original. 

b)Voluntat artística: s’usa el llenguatge amb una voluntat artística, és a dir, intentant crear una obra d’art. No existeix, doncs, una finalitat pràctica, sinó estètica. 

c) Lo connotativo: s’utilitza un llenguatge obert a l’evocació i al suggeriment a través dels significats secundaris de les paraules.

e)  Món propi: el missatge crea els seus propis mons de ficció els referents dels quals no han de correspondre necessàriament amb la realitat exterior. 

f) Importància del significant: a pesar de Saussure, podem afirmar que, en un missatge literari, el significant pot estar motivat: musicalitat, al·literacions, simbolismes fònics...

g) La funció poètica: en l'estudi de les funcions del llenguatge (Jakobson): el llenguatge exerceix una funció estètica o poètica quan crida l'atenció sobre si mateix, sobre la manera de dir les coses. 

h) Desviació: cridem així a la "recurrència" o repetició en un text breu d'unitats lingüístiques de qualsevol dels nivells.

D’altra banda, segons Vicent Salvador considera fet literari com a fet històric, que canvia amb el pas de temps, i que les teoritzacions muntades per explicar el fet literari d’avui –o el de fa uns segles– poden ser invàlides per explicar unes altres manifestacions literàries encara per venir.  Al capdavall, l’estudiós de les ciències humanes no pot permetre’s el luxe supersticiós de suposar que la realitat estudiada és invariable en el temps i en l’espai, com fa el físic. O, dit d’una altra manera: una teoria centrada a definir el concepte de literarietat no tindria prou capacitat predictiva, ja que el seu objecte d’estudi no és sinó una idealització d’uns fets concrets sensibles a la diversitat de contextos culturals, històricament mutables i no subjectes a unes regles d’evolució explicitables. Però aquest raonament ens duria, ara, massa lluny.

Finalment, com futura professora no crec que el concepte de literatura siga el més rellevant per a ensenyar als xiquets, sinó que cal treballar en l’educació literària, perquè hem de dotar als alumnes d’habilitats específiques que requereix la comprensió lectora.