Hi han diferents maneres de definir el que és la literatura infantil i
juvenil, per això a continuació citarem les definicions que autors reconeguts
han fet sobre aquesta i que em considerat més importants:
Segons Marisa Bortolussi, la literatura infantil i juvenil es tota aquella
obra estètica destinada a un públic infantil. Juan Cervera afirma que en
aquesta s’integren totes les manifestacions i activitats que tenen com a base
la paraula amb finalitat artística o lúdica que interessen al xiquet.
Per altra banda Colomer (1999) entén aquest tipus de literatura com la
iniciació de les noves generacions al diàleg cultural establert en qualsevol
societat a través de la comunicació literària. Jordi Rubió parla d’aquest tipus
de literatura com aquella branca de la literatura d’imaginació que millor s’adapta
a la capacitat de comprensió de la infància i al món que vertaderament li
interessa.
P. Hollindale (1997) recull diferents definicions d’aquest tipus de
literatura:
-És un corpus d’obres resultat d’una combinació d’intencions i decisions
per part d’autors, editories i llibrers que inclou un disseny comercial per al
mercat infantil.
-És un corpus d’escriptura col·lectiva definida així perquè apel·la al
xiquet actual en les circumstancies prevalents de la infància.
-És un corpus d’escriptura col·lectiva definida perquè apel·la o ha
apel·lat als xiquets en el present o en el passat.
-És un gènere de ficcions que es preocupa per la infància o per les figures
imaginaries i situacions amplament enteses per els xiquets com rellevants per a
ells i que els és lingüísticament accessible.
-És una agrupació de textos amb certs aspectes en comú que els permet
establir transaccions significatives amb els lectors infantils (i que els
permet incidentalment fer el mateix amb adults).
-No denota un text sinó un acte de lectura; quan hi ha una transacció
voluntària entre qualsevol text i un xiquet, aquest text és per aquesta ocasió “literatura
infantil” (de la mateixa manera, quan una transacció voluntària té lloc entre
un llibre per a xiquets i qualsevol adult, per aquesta ocasió es tracta de
literatura, no de literatura infantil).
En paraules de Xavier Minguez (completant la definició de Rubió) la
literatura infantil i juvenil està dirigida a un públic en formació que
necessita l’adequació del llenguatge i de la resta de recursos literaris per
facilitar la comprensió. Els àmbits d’estudi
de la LIJ (terme per abreviar la literatura infantil i juvenil), en canvi,
inclouen gèneres fronterers que han sigut estudiats tradicionalment dins de la
marca de LIJ com la literatura de tradició oral i la paraliteratura dirigida al
públic infantil i juvenil i altres en els que l’aplicació de la metodologia d’anàlisis
i estudi de la LIJ resulta especialment fructífera com els còmics, els dibuixos
animats i l’àlbum il·lustrat. La literatura infantil i juvenil té com a
principal suport el llibre i, malgrat que la irrupció de la escriptura
hipertextual fruit de les TIC pot canviar la forma de lectura, segueixen sent
heretades del llibre. Minguez en La
definición de la literatura infantil desde el paradigma de la didáctica de la
lengua y la literatura (2011) diu que si una obra compleix les condicions de literarietat, adequació al lector
model i caire educatiu, deuria ser considerada LIJ sense més (p.6).
Finalment, segons
Teresa Colomer els llibres infantils i juvenils tenen una funció d'aprenentatge
cultural i específicament literari, que fa que hagin estat contemplats quasi
sempre des de la perspectiva de l'educació. Si l'aprenentatge pertany a
instàncies com la família o la biblioteca, ens trobarem amb un aprenentatge
realitzat sense premisses de formalització.
