lunes, 27 de marzo de 2017

Literatura infantil i juvenil

Hi han diferents maneres de definir el que és la literatura infantil i juvenil, per això a continuació citarem les definicions que autors reconeguts han fet sobre aquesta i que em considerat més importants:
Segons Marisa Bortolussi, la literatura infantil i juvenil es tota aquella obra estètica destinada a un públic infantil. Juan Cervera afirma que en aquesta s’integren totes les manifestacions i activitats que tenen com a base la paraula amb finalitat artística o lúdica que interessen al xiquet.
Per altra banda Colomer (1999) entén aquest tipus de literatura com la iniciació de les noves generacions al diàleg cultural establert en qualsevol societat a través de la comunicació literària. Jordi Rubió parla d’aquest tipus de literatura com aquella branca de la literatura d’imaginació que millor s’adapta a la capacitat de comprensió de la infància i al món que vertaderament li interessa.

P. Hollindale (1997) recull diferents definicions d’aquest tipus de literatura:
-És un corpus d’obres resultat d’una combinació d’intencions i decisions per part d’autors, editories i llibrers que inclou un disseny comercial per al mercat infantil.
-És un corpus d’escriptura col·lectiva definida així perquè apel·la al xiquet actual en les circumstancies prevalents  de la infància.
-És un corpus d’escriptura col·lectiva definida perquè apel·la o ha apel·lat als xiquets en el present o en el passat.
-És un gènere de ficcions que es preocupa per la infància o per les figures imaginaries i situacions amplament enteses per els xiquets com rellevants per a ells i que els és lingüísticament accessible.
-És una agrupació de textos amb certs aspectes en comú que els permet establir transaccions significatives amb els lectors infantils (i que els permet incidentalment fer el mateix amb adults).
-No denota un text sinó un acte de lectura; quan hi ha una transacció voluntària entre qualsevol text i un xiquet, aquest text és per aquesta ocasió “literatura infantil” (de la mateixa manera, quan una transacció voluntària té lloc entre un llibre per a xiquets i qualsevol adult, per aquesta ocasió es tracta de literatura, no de literatura infantil).

En paraules de Xavier Minguez (completant la definició de Rubió) la literatura infantil i juvenil està dirigida a un públic en formació que necessita l’adequació del llenguatge i de la resta de recursos literaris per facilitar  la comprensió. Els àmbits d’estudi de la LIJ (terme per abreviar la literatura infantil i juvenil), en canvi, inclouen gèneres fronterers que han sigut estudiats tradicionalment dins de la marca de LIJ com la literatura de tradició oral i la paraliteratura dirigida al públic infantil i juvenil i altres en els que l’aplicació de la metodologia d’anàlisis i estudi de la LIJ resulta especialment fructífera com els còmics, els dibuixos animats i l’àlbum il·lustrat. La literatura infantil i juvenil té com a principal suport el llibre i, malgrat que la irrupció de la escriptura hipertextual fruit de les TIC pot canviar la forma de lectura, segueixen sent heretades del llibre. Minguez en La definición de la literatura infantil desde el paradigma de la didáctica de la lengua y la literatura (2011) diu que si una obra compleix les condicions de literarietat, adequació al lector model i caire educatiu, deuria ser considerada LIJ sense més (p.6).


Finalment, segons Teresa Colomer els llibres infantils i juvenils tenen una funció d'aprenentatge cultural i específicament literari, que fa que hagin estat contemplats quasi sempre des de la perspectiva de l'educació. Si l'aprenentatge pertany a instàncies com la família o la biblioteca, ens trobarem amb un aprenentatge realitzat sense premisses de formalització.

Intertext lector

Com diu A. Mendoza Fillola, l’intertext lector és el conjunt de sabers, estratègies i recursos lingüístics i culturals que s’activen a través de la recepció literària per poder establir associacions de caràcter metaliterari i intertextual. A més a més, l’intertext lector potència l’activitat de valoració personal a través del reconeixement de connexions i del desenvolupament d’actituds positives cap a manifestacions artístiques i literàries culturals. És a dir, el conjunt de textos que el lector ha de conèixer per poder comprendre una obra literària en la seua globalitat. 
L’intertext lector determina l’eficàcia de la interacció entre el text i el lector i es mostra com un concepte clau per explicitar els distints aspectes de la formació literària des d’una perspectiva didàctica, perquè la funcionalitat de l’intertext lector com activador de coneixements en el procés de lectura i en l’activitat de reconeixement textual resulta determinant per a l’adequada interpretació dels textos.

Paratextos

Com diu Gérard Genette (al seu llibre Seuils) els paratextos són elements que ajuden al lector a introduir-se en la lectura facilitant les primeres instruccions sobre el contingut del llibre. Genette els considera uns elements auxiliars, una accessoris del text que funcionen com una porta d’entrada, de transició i de transacció.

Per a Gemma Lluch (Universitat de València) són elements que ocupen un lloc privilegiat i que exerceixen una acció sobre el públic per aconseguir una bona acollida del text i una lectura més adequada.

Llibre




Segons el Diccionari Normatiu Valencià, un llibre és una reproducció impresa d’una obra científica o literària en fulls de paper reunits per plecs formant un tot. A més a més, també pot definir-se com un conjunt de fulls, generalment impresos, cosits o apegats, que están enquadernats i que formen un volum.

Gènere Narratiu


Com veiem a la pàgina web Llenguacat.wikispaces, el gènere narratiu es troba present en les obres en les quals es relaten fets inventats o reinventats que es desenvolupen en un espai i en un temps determinats i que parteixen d’una realitat concreta. La narrativa s’escriu generalment en prosa i es disposa de forma horitzontal ocupant tota una pàgina i s’estructura en paràgrafs separats per un punt i a part. El text narratiu s'organitza generalment en tres grans blocs: el plantejament (en què es presenten uns personatges, un marc espacial i temporal i una situació), el nus (o desenvolupament, en què s'esdevenen accions que modifiquen la situació inicial) i el desenllaç (o resolució).
Aquest gènere també es caracteritza per tindre un narrador (extern o intern) que conta la història i que fa de mediador entre el autor i el lector. A més a més, al gènere narratiu podem trobar gran quantitat de personatges (principals o secundaris) que són els encarregats de resoldre el conflicte que es presenta.

Dins del gènere narratiu podem trobar contes, faules, llegendes, novel·les (curtes, d’aventures, de cavalleries, de ciència-ficció, de costums, històriques, negres, realistes, simbòliques, etc.), rondalles, mites, apòlegs, etc.

Per concloure podríem dir que tot text narratiu ha de complir una sèrie de condicions:
- Crear un món de ficció, encara que pot incloure també elements reals.
- Hi ha d'haver-hi almenys un narrador, que explica l'acció.
- Hi han d'intervenir uns personatges, que realitzen l'acció.
- Existir una acció o conflicte.
- L'acció o conflicte té lloc en un temps i en un espai.
- La seva funció ha de ser referencial i/o estètica.

Cànon Literari


Com explica I. Tejerina, el cànon literari és la intenció de triar un corpus on destaquen les millors obres i escriptors, suposant un criteri restrictiu, limitat i  considerat d'una qualitat contrastable; antigament entraven en aquest cànon, sobretot, les obres clàssiques. Avui en dia trobem controvèrsia a l’hora d’elegir quin és el cànon literari adequat, ja que és difícil d’establir quins són els criteris a seguir per a la seua elecció.

domingo, 26 de marzo de 2017

Intertextualitat

Segons la Universitat de Piura, la intertextualitat és un recurs estílistic que permet establir una relació entre dos textos de manera ímplicita o explícita, citant a un dins d'un altre. Es pot plasmar amb referències a altres textos de la mateixa època o d'una altra, literals o parafrasejats, del mateix autor o més comunament d'altres.