P.24 RESSENYA RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

L'activitat que vaig a tractar la vaig descobrir realitzant un curs sobre educació, tècniques alternatives i la inclusió de les famílies al àmbit escolar. Malgrat ser un curs presencial, el recurs és on-line, concretament, de la Universitat de Harvard i s’anomena Small Kids Big Words publicat al número 3 del volum 24 de la revista d’educació d’aquesta universitat.
L’article on es parla extensament d’aquest projecte està disponible a la pàgina web de Harvard i bàsicament el que tracta és de intentar que els xiquets i les xiquetes milloren el seu lèxic però no de manera superficial, sinó aprofundint en el significat de la paraula i com emprar-la al dia a dia. A l’article es comenta nombroses vegades que tot i que sempre s’ha cregut que per aprendre paraules complexes primer s’havien de dominar les senzilles, s’ha demostrat que això no es així. Tanmateix, els xiquets aprenen vocabulari de forma progressiva i en aquest punt és en el que els mestres tenim gran importància: en ensenyar-los i guiar-los en el que coneixement de nous vocables. El que el projecte Small kids, big words vol aconseguir es que setmanalment es treballen certes paraules que han aparegut en lectures, converses o en qualsevol situació de l’aula. A l’article és pot observar que es detalla clarament quantes paraules es deurien tractar setmanalment depenent de l’edat dels alumnes. Al cap i a la fi, el que busca aquesta mena de treball es viure l’experiència de les paraules, dels conceptes, de les històries en si.
La lectura és un bon moment per aplicar aquest projecte, al curs al que vaig assistir ens van mostrar una manera de portar aquest projecte a l’aula es deixar un pot on els xiquets vagen depositant les paraules que no saben. Setmanalment se’n trauran unes quantes, com hem comentat abans dependrà del nivell en el que ens trobem, i entre tots s’intentara buscar el significat de la paraula. Finalment, i opcionalment, es pot fer un mural amb paper continu on els xiquets van escrivint les paraules i la seua definició.
En definitiva el que busca aquest projecte és millorar el vocabulari dels alumnes d’una forma competent, és a dir, potenciant eines mitjançant les quals els xiquets puguen aprendre els diferents significats de les paraules i els contextos en els que es poden emprar. Per exemple un recurs útil apart del comentat anteriorment és ensenyar targetes amb paraules i la seua representació gràfica, o, com també s’explica fer diverses preguntes obertes on els xiquets puguen debatre sobre el significat d’una paraula.O,per altra banda, si no saben el significat de la paraula “risc” mostrar situacions on existeix una situació de risc i altres4 que no, per a que l’aprenentatge es done en base a la realitat.
Per concloure, m’agradaria destacar que és un recurs que crec que pot resultar útil en el aula. En contra d’un ensenyament de les paraules superficial, treballar d’aquesta forma pot millorar el vocabulari dels xiquets i xiquetes, obrint un món de possibilitats, i en conseqüència millorar la comprensió lectora dels xiquets i xiquetes d’una manera més divertida.
___________________________________________________________________
P. Laura (2008). Small Kids, Big Words Research-based strategies for building vocabulary from preK to grade 3. Harvard Education Letter: Volume 24 number 3.

P27 RESSENYA LIJ ESCRITA DE TERTULIA LIJ

Aquesta ressenya està basada en la tertúlia realitzada a classe sobre el llibre de tema controvertit. En aquest cas parlarem del llibre “No te metas conmigo (hablamos del acoso escolar)” de Pat Thomas, escritora, psicoterapeuta i asesora, i amb il·lustracions de Lesley Harker. Pertany a la col·lecció “Hablamos de...” de l’Editorial Juventud (editat l'any 2000 a Barcelona), on en cadascun dels seus llibres tracta un tema controvertit, per exemple el racisme, els bons modals, el món de l’escola, la seguretat,etc. En aquesta col·lecció es fomenta la interacció entre els xiquets, les famílies i els mestres sobre temes personals, socials i emocionals.

Aquest llibre examina concretament la delicada qüestió del assetjament escolar en termes senzills i tranquil·litzadors, és a dir tracta d’una manera real, clara i natural aquest tema tan controvertit. Les pors, les preocupacions i les possibles preguntes que planteja aquest tema es posen a l’abast dels més menuts d’una manera molt accessible.

Crec que convé tractar aquest llibre amb la companyia d’un adult, ja siga el mestre o els pares. La implicació d’una ajuda externa davant d’aquests casos és molt important ja que sense aquesta ajuda no aconsegueixen eixir de la situació en la que es troben. Es podria tractar a la classe de primer o segon de primària ja que el lector model d’aquest llibre seria un xiquet de sis o set anys, a més a més aquest llibre presenta una gran quantitat d’il·lustracions i el text és curt i amb lletres molt grans. Malgrat això, aquest tema es pot tractar en tots els nivells de l’etapa escolar, tant a primària com a secundària.

El tema del bullying està molt d’actualitat, ja que hi ha un gran percentatge de xiquets que ho pateixen durant les diferents etapes escolars. Malgrat que s’intenta tractar el més possible a classe, no impedeix que continuen havent casos d’assetjament a les aules.

La manera en la que es tracten les emocions és molt important en aquest llibre, ja que els xiquets que llisquen el llibre poden sentir-se identificats amb les situacions, i sentiments que experimenten els xiquets assetjats al llibre. Contínuament aquest llibre planteja preguntes al lector per a saber si ha experimentat alguna vegada aquestes situacions i emocions i com ho han afrontat, o si pel contrari ha realitzat alguna vegada accions dolentes cap als altres companys. Per tant, val tanmateix per detectar si algú sofreix assetjament o  si, en canvi, és un assetjador.

M’agradaria destacar algunes oracions del llibre que crec que són importants:

“Los acosadores no siempre te hacen daño físico, también hieren tus sentimientos”(Pàg.9). En aquesta oració podem veure com s’adverteix als xiquets que l’assetjament no és sols un acte físic sinó que també existeix l’assetjament verbal i emocional.

“Muchas veces, las personas que se meten con otras lo hacen porque antes se lo han hecho a ellos” (Pàg.14). En aquest cas l’autora vol dirigir-se a l’assetjador i fer-li entendre que encara que altres persones no s’hagen portat bé amb ell, no implica que ell  puga portar-se mal amb els demés. Per tant és important tindre en compte aquest factor.

“Los acosadores sólo se meten con las personas que saben que son vulnerables. Sentirte bien contigo mismo y quererte es seguramente la mejor manera de detenerlos” (Pàg.25). En aquesta oració s’intenta motivar i ajudar a la persona assetjada per a que tinga confiança en ella mateixa, siga més forta i que no es deixe influir en el que diguen els demés.

Finalment m’agradaria destacar els recursos que podem trobar al final del llibre. Hi podem veure una guia d’utilització, on apareixen diferents consells per a pares i mestres que aconsella l’autora. També hi ha diversos recursos de pàgines web on es pot recórrer per tindre més informació. A més a més, també proporciona altres lectures complementàries per a xiquets i per a adults que tracten  aquest tema.

Pat Thomas. (2000). No te metas conmigo. Barcelona: Editorial Juventud.

Ressenya P27: Lectura tècnica

En aquesta ressenya vaig a parlar del llibre “Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries” (títol original: “Grammatica della fantasia”) escrit per Gianni Rodari i editat i traduït al català en 2009 per l’editorial Educaula a Barcelona. Gianni Rodari (1920-1980) fou un escriptor, pedagog i periodista italià especialitzat en la literatura infantil i juvenil. Destacava per la seua fantasia i originalitat i per això els seus llibres estan plens de creativitat i imaginació, i trenquen els esquemes preestablerts, ajuden a pensar sense prejudicis i a formular noves qüestions per als lectors. Va realitzar una important contribució per renovar la literatura infantil mitjançant contes, jocs, cançons i poemes. Per totes aquestes aportacions al món de la literatura, l’any 1970 Gianni Rodari va rebre el premi internacional Andersen de literatura.

En aquest llibre en especial, Rodari ha fet el paper d’inventor d’històries i exposa als xiquets gran quantitat de recursos per a que ells també ho puguen ser. Gràcies a tècniques senzilles, es poden inventar fantàstiques històries per a xiquets i així ajudar-los a que puguen inventar-les ells mateixos. Rodari diu que els xiquets sempre pregunten com s’ha d’inventar una història i eixa pregunta es mereix una resposta honesta. L’objectiu principal de Rodari és que els xiquets desenvolupen al màxim la seua creativitat i imaginació, i que així puguen convertir-se en inventors d’històries. Malgrat açò, aquest llibre està destinat als lectors adults. Tant pares, mares, mestres o públic adult en general pot gaudir llegint aquest llibre i així aprendre tots aquests recursos per inventar històries, i després ensenyar als més menuts el que s’ha aprés. Rodari en cap moment pretenia establir una “Fantàstica”, amb aquest llibre simplement volia convidar a l’art d’inventar històries per a xiquets i sobretot ajudar a aquests a crear històries pròpies. Per tant, és un llibre molt interessant per a l’ensenyança de la literatura infantil i un instrument per a l’educació lingüística i literària.

“Gramàtica de la fantasia” és una recopilació de les experiències viscudes per l’autor, mentre ensenyava italià als xiquets d’una família de jueus alemanys que es trobaven refugiats a Itàlia. Gràcies a les anotacions que realitzava en el seu Quaderno di Fantastica, una carpeta on recopilava, no les històries que contava, sinó com naixien aquestes i els trucs que anava descobrint, pogué escriure aquest llibre. Mitjançant tècniques per al desenvolupament de la creativitat i jocs entre el llenguatge i la realitat, obri diverses possibilitats per incentivar la imaginació i les ganes de crear històries. Algunes de les tècniques que s’expliquen al llibre són: la hipòtesi fantàstica, el binomi fantàstic, el joguet com a personatge, les faules, el xiquet com a protagonista, el tractament de contes clàssics, personatges de diversos materials, la construcció d’endevinalles, etc. L’objectiu principal de Rodari al crear aquest llibre és que “tot el món tinga un ús total i lliure de les paraules, no per a que tots siguen artistes, sinó per a que ningú siga esclau”, ja que ell creu en la capacitat transformadora del llenguatge i en el poder de la paraula per a projectar-se sobre tots els àmbits de la realitat de les persones.

Per a aquest autor els mestres juguen un paper molt important en aquest procés, ja que els descriu com “animadors” i “promotors” de la creativitat. Els mestres són els que han d’impulsar als xiquets perquè entren en el món de crear històries. Els pares i mares també han d’intentar motivar als seus fills perquè treballen “l’art de la fantasia”. Coincidisc amb Rodari quan diu que els mestres tenen el deure de defendre als xiquets com a creadors actius amb capacitat de transformar el món que els adults els han volgut imposar. El que més m’ha impactat d’alguns dels capítols del llibre és el interès que tenen els xiquets perquè els pares, mares i mestres juguen i gaudisquen dels contes amb ells, i per això crec que és important una implicació per part d’aquests.

A continuació faré un breu resum dels recursos per a inventar històries que més m’han cridat l’atenció:

-Un dels més importants és el del binomi fantàstic. Aquesta tècnica consisteix en elegir dos paraules a l’atzar que a priori pareix que no tinguen relació ninguna i intentar crear una història fent ús d’elles. En el binomi fantàstic no es tracta a les paraules amb el seu significat quotidià, sinó que s’intenta buscar un significat en el qual puguen funcionar juntes. Pense que aquest recurs pot ser una tècnica prou senzilla per a realitzar amb els xiquets ja que amb un poc d’imaginació poden crear històries increïbles.

-Un altre recurs que m’ha paregut interessant és el del joguet com a personatge. L’opinió que té Rodari sobre el joguet és que “aquest és un element casi natural al inventar històries, ja que es produeixen soles quan els xiquets juguen amb ells. La història no es un altra cosa que una prolongació, un desenvolupament i una explosió festiva del joguet”. Amb açò, Rodari ve a dir que si un xiquet juga amb un joguet les històries es creen sense necessitat de res més.

-A un altre capítol, l’autor dóna molta importància a l’error d’un xiquet. Si un xiquet s’enganya al dir alguna paraula, no hi ha que dir-li que està mal i que ho faja bé, sinó que hi ha que dir-li que està mal però que pot utilitzar el seu error per a crear una història. Aquest recurs es basa molt en la teoria constructivista, per la qual Rodari es mostrava a favor.

M’agradaria concloure amb una reflexió final. És molt important remarcar que l’autor en aquesta obra creu en que la imaginació i la creativitat deu ocupar un lloc propi dins de l’educació i sobretot dins de l’educació literària. Hi ha que creure en la creativitat del xiquets i també en que la paraula és molt poderosa i té un gran valor. És necessari dir que, encara que l’obra no és molt recent, conté idees interessant i innovadores que poden aportar molt al món de l’educació, ja que pot contribuir a la millora de la qualitat de l’educació literària infantil i juvenil.

Epdlpcom. (2017). Gianni Rodari. 3 Juny 2017, de epdlpcom. Sitio web: http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2219

Gianni Rodari. (2009). Gramàtica de la fantasia: introducció a l'art d'inventar històries. Barcelona: Educaula.

RESSENYA P24 Recurs per a l'educació literària

     La llibreria Gavina de Gandia (usuari d’instagram: @gavinallibres) va realitzar el passat mes d’abril una jornada d’activitats per al foment i animació a la lectura, en motiu de la celebració de Sant Jordi (el dia del llibre). Durant els dies 20,21,22 i 23 d’Abril, es varen realitzar una sèrie de activitats que ajudaven als xiquets/es a agafar interès per la lectura i també ajudar-los amb la seua educació literària.

     

     Aquesta llibreria es troba al carrer Loreto,22 de Gandia (València) i és coneguda per organitzar tots els mesos presentacions de llibres, contacontes i tallers dirigits tant a públic infantil com adult. També cal destacar que està molt present a les xarxes socials on sempre es troba en contacte amb seguidors i clients de la llibreria i els proposa endevinalles, realitza el seu projecte “Noséquénosécuentos” (on presenta una xicoteta sinopsi de les novetats que es troben disponibles a la llibreria) i realització de haikus a través de les seues publicacions.

    A continuació, presentaré les activitats plantejades per a la jornada de Sant Jordi en aquesta llibreria, a les quals vaig poder assistir, i donaré la meua opinió al respecte. El dijous 20 es va realitzar un recital de micropoesia. Tant xiquets com adults podien anar a la llibreria a llegir els poemes que més els agraden o inclús agafar llibres de micropoesia que es troben disponibles a la llibreria per a llegir-ne algun. Aquesta activitat em va parèixer molt interessant ja que els xiquets no solen tindre molt de gust per la poesia i prefereixen llegir un altre gènere literari i amb aquests tipus de recitals poden introduir-se en aquest món.

     El dia 21 es van realitzar dos tipus d’activitats: per el matí van organitzar un contacontes i per la vesprada un taller de punts de llibres. L’activitat del contacontes (que tenia com a nom “fartada de contes”) consistia en llegir un conte cada trenta minuts, i tant xiquets com adults podien participar. Aquesta és una manera de treballar amb els xiquets l’hàbit de la lectura i que també s’interessen per altres gèneres o altres tipus de contes que pot ser no coneguen. A la vesprada va tindre lloc el taller de punts de llibre on els xiquets i xiquetes podien realitzar el seu propi punt de llibre i decorar-lo al seu gust. Açò fomenta la lectura, ja que voldran tindre llibres per poder utilitzar el seu punt. Els dies 22 i 23 solament celebraven el dia de Sant Jordi amb un descompte del 10% en tots els productes de la llibreria.

     Totes aquestes activitats que es realitzen a les diferents llibreries i biblioteques de les ciutats i pobles, són fonamentals per poder proporcionar una educació literària complementària per a tots els xiquets, ja que el simple fet de ser fora de l’escola ja els motiva un poc més. Ells ho veuen com un joc i no com una possible obligació que sí que pot suposar a l’escola. Fomenten la lectura i l’animació a aquesta. Amb aquestes activitats poden descobrir que els agrada llegir i amb el que poden gaudir i amb el que no. A més a més, es poden realitzar excursions amb l’escola a aquest tipus d’activitats complementàries.

P. 20 RESSENYA DE LECTURA LIJ LLIURE

L’obra que he elegit per a realitzar aquesta ressenya és la de “Los Trapiés de Alicia Paf” (el seu títol original és “Le favolette de Alice”) de l’escriptor Gianni Rodari i que pertany a la col·lecció “Sopa de libros” de l’editorial ANAYA (escrit en 1995 i editat en 1997 a Madrid). El llibre es presenta separat en diferents capítols i cadascun d’aquests conta una aventura fantàstica que viu Alicia. És un llibre adreçat a xiquets/es de vuit anys i per això pense que és  adequat per a poder treballar-lo al segon cicle de primària. M’agradaria destacar d’aquest llibre la importància del seus paratextos ja que les il·lustracions realitzades per Montse Ginesta ajuden a que la lectura siga més clara i lleugera.

Una de les raons per les quals he elegit aquest llibre ha sigut pel seu escriptor. Com explicaré en un altra ressenya, he llegit un altra obra de Gianni Rodari i quan vaig veure que tenia a la meua biblioteca personal un llibre de narrativa breu d’ell, vaig voler veure com aplicava els recursos per a crear històries que explica al seu llibre "Gramàtica de la Fantasia: introducció a l'art d'inventar històries".

Aquesta obra narra la història d’Alicia una xiqueta molt desmanotada i que sempre està caient per tot arreu. Com és una xiqueta molt curiosa, cau en els llocs més estranys que et pugues imaginar, en una botella, un llibre, un tinter, etc. on viu un munt d’aventures. En aquesta ressenya m’agradaria parlar d’algun dels temes que més m’han cridat l’atenció durant la lectura i després d’aquesta. El primer d’aquests és la presencia en tot moment de l’element imaginatiu i fantàstic. En primer lloc, hi ha que pensar que Alicia és una xiqueta diferent a tots els demés, ja que és tan menuda que pot inclús caure dins d’una botella. Aquest és el primer element fantàstic que apareix al llibre i que et porta a pensar que aquesta fantasia es trobarà present durant tot el conte. Crec que és important que els xiquets mantinguen la seua imaginació activa i per això és recomanable que llisquen llibres com aquest.

La segona cosa que he trobat molt interessant és la curiositat que té Alicia. No té ninguna por en experimentar i per això es fica en tants embolics. Gràcies a aquesta curiositat, Alicia pot descobrir nous mons dins de les coses més petites. La curiositat i el fet de tindre ganes de descobrir i sorprendre’s són  característiques imprescindibles per als xiquets/es. També caldria emfatitzar , que el capítol on Alicia cau dins del tinter, proporciona al lector una gran quantitat de paraules noves , del seu significat i de quan i com es poden utilitzar. Es presenten paraules com “Zumbona” que amplien el vocabulari del lector.

Per últim també cal destacar els valors que s’hi tracten i que es transmeten als lectors com per exemple l’amor, la valentia i la comprensió. Alicia és una xiqueta valenta que no té por a fer les coses ni  a pedre’s i que sempre expressa l’amor que sent per la seua família i per les coses que l’envolten.

Per totes aquestes raons crec que aquest llibre és molt adequat per poder treballar-lo a primària, perquè pense que pot ser molt útil per afiançar l’hàbit de lectura i proporcionar als xiquets nous coneixements. És un llibre que per la seua fantasia i imaginació pot agradar molt i pot fer la lectura prou lleugera.

Gianni Rodari. (1997). Los traspiés de Alicia Paf. Madrid: Anaya.

RESSENYA LECTURA TÈCNICA

Elena Gómez Juárez

Gramàtica de la fantasia

Per a realitzar aquesta ressenya he triat la tertúlia d’educació literària 3, i concretament, el llibre “Gramatica de la fantasia: introducción al arte de inventar historias” del important escriptor Gianni Rodari. L’autor va dedicar la seua vida a escriure sobre i per als xiquets. Va guanyar el 1970 el premi Hans Christian Andersen, el més important que es concedeix a la literatura infantil. La primera obra original és de Torino en 1973. Però, la meua edició és la segona edició de Ferran Pellisa, del editor Loreto, traduït per Carlos Alonso i Adela Alos, i realitzat en Barcelona el 22 de juny de 1979. Amb el treball que va fer Gianni Rodari amb aquesta obra tracta d’explicar mètodes per a ajudar als adults a contar i crear històries. Dóna una col·lecció d’apunts, activitats i tècniques claus per a l’educació literària.

L’obra està dividit en 45 capítols els quals tracta de les seus experiències, de com desenvolupar la creativitat i imaginació dels xiquets a traves de jocs que fomenten i motiven la creació d’històries. Les tècniques i recomanacions estan dirigits per al context infantil. L’últim capítol, el 45, es denomina “fitxes” que és un apartat amb informació addicional més tècnica. 

El llibre està escrit per a diferents lectors, ja que és un manual d’ajuda tant per a professionals de l’educació, però també per als pares o les persones encarregades dels xiquets a casa. Els primers capítols es centren més en l’exposició de jocs que incentiven la creació d’històries com “el binomi fantàstic” les “hipòtesis fantàstiques” o la tècnica de deformar paraules amb el “prefix fantàstic”. Els següents capítols van sobre els contes populars, que aporta informació sobre com eren els contes abans. En els últims capítols el centre gira en l’interès d’estudiar l’etapa de la infància, amb la creació d’històries fetes, l’observació de les reaccions dels xiquets, i fent sempre una relació amb les vivències de l’autor, encara que durant tot el llibre dóna pinzellades amb les seus pròpies experiències.

Així doncs, l’autor tracta bàsicament en aquest llibre com fomentar la creativitat en els xiquets, de reflectir la gran importància de donar a la creativitat el lloc que ocupa dins de l’educació i d’oferir mètodes per a florir la imaginació. No obstant, faré un anàlisi més en profunditat de l’obra, del que m’ha cridat més l’atenció, de les seus tècniques, experiències i jocs que ajuden a la formació de una ment creativa.

Des de el meu punt de vista, cal destacar alguns jocs de creació d’històries que exposa l’autor. Primerament, està el joc de retallar titulars de periòdics al mesclar i triar-les aleatòriament poden sorgir poemes divertits o històries curtes. També, existeix la forma de canviar les contes populars per parodies d’aquestes, és a dir, quan arriba un moment que el conte ja no és cridaner, els alumnes se separen i accepten que la història passe a ser parodia, perquè el nou punt de vista renova el seu interès pel llibre. El següent joc cal introduir nous paraules dins d’una història coneguda, com per exemple posar helicòpter dins de la narració de Caputxeta Vermella. Amb aquest joc podem mesurar la capacitat de reacció davant del nou element, d’absorbir la paraula donada dins de la història. Aquests dues últims procediments es poden observar en el llibre ¡T’he agafat, Caputxeta!, en el qual com ja he comentat en la seua ressenya, el canvi dels rols dels personatges tradicionals i la introducció de nous elements moderns, provoca la diversió als lectors. Tot aquest conjunt de jocs creatius són fonts d’inspiració per a desenvolupar activitats lectores a classe, per tal de motivar i incentivar la curiositat dels xiquets.

D’una banda, vull destacar, principalment, dos capítols del llibre que més m’han cridat l’atenció. Del primer capítol, que concretament correspon al capítol 35, recalque el que exposa l’autor de que al jutjar i classificar els textos infantils en l’escola, no ens centrem en el contingut, ni en el més important que és la comprensió lectora. De l’altre capítol, que és el 40, diu que si en classe el llibre es reduït com a instrument, per a fer activitats gramaticals, anàlisis o resums, els xiquets van a llegir millor, però llegiran només si estan obligats a fer-ho. Encara que el llibre està escrit en els anys setanta, en l’actualitat es veu la mateixa metodologia, i aquests són els qüestions que generen problemes a l’hora de fer lectors competents i crear l’hàbit de lectura. Així doncs, l’autor defèn i aposta per una escola moderna i motivadora, i no per una escola tradicional i avorrida.

D’altra banda, crec que la finalitat d’aquest llibre no és tant l’educació literària sinó que amb les explicacions de les diferents propostes didàctiques intentar desenvolupar el pensament crític, creatiu i divergent. Per tant, nosaltres com professors deuríem de potenciar la resolució de problemes de manera creativa, la imaginació, i despertar l’interès amb jocs.

Altres capítols destacables són els que parlen de l’error com una possibilitat d’una història. Amb un error, per exemple “Kor és un cor malalt que necessita vitamina C” podem transformar un conte i fer-ho més original. Per altra part, el error ortogràfic pot donar lloc a històries còmiques e instructives. Després, també trobem històries educatives, és a dir, si contem una història en que els xiquets poden imaginar-se que són els protagonistes ajudarà a poder conèixer-se millor o somiar amb els seus futurs.  D'altra banda, en altre capítol l’autor s’enfoca en el tractament de temes “tabú”, que en l’escola tradicional s’ometen, encara que són importants. Al llibre posa que amb les històries pot ser molt útil introduir temes com la sexualitat o els emocions.

També, m’agrada l’estructura que empra l’autor en la organització dels capítols. Primer, proposa la tècnica i l’exposa, i després, posa algun exemple i la seua experiència personal. Aquest recurs, fa que siga més clar i fàcil de comprendre els seus mètodes. A més a més, al llarg del llibre sempre utilitza la seua tècnica del binomi fantàstic, a traves d’ell pot crear tota una història, i no és tan sols una relació entre dos paraules, sinó el motor d’invencions. Aquestes relacions poden ser escollides al atzar pels xiquets, i així augmentar la intriga.

Com a conclusió, aquest llibre resulta un gran exemplar de com contribuir a inventar diferents tipus d’històries que poden ser educatives, motivadores, etc... dirigit tant per als pares com per als educadors, aleshores és una molt bona ferramenta per a nosaltres com futurs mestres, ja que és un llibre ple de propostes didàctiques que són vigents en l'actualitat, i que amb l’ajuda de les vivències de l’autor dóna una visió més clara i profunda de com proposar aquestes metodologies a classe. 

RESSENYA P19: Llibre tema controvertit